L’entrada triomfal de Brit Bennett (Oceanside, Califòrnia, 1990) a la literatura es va produir fa cinc anys amb The mothers (2016), obra guanyadora del premi de la revista Lire a la millor novel·la estrangera de l’any. La meitat evanescent és la primera novel·la de Bennett publicada en català (Edicions del Periscopi) i ja ha estat nominada al National Book Award. Traduïda per Marc Rubió, és una reflexió literària sobre la raça, la identitat i el pes dels orígens a partir de la història de dues germanes bessones, la Stella i la Desiree Vignes, primes i solitàries, nascudes al poble fictici de Mallard, una comunitat negra de Louisiana. Amb només dues novel·les, Bennett s’ha erigit en una de les autores més brillants a l’hora de reflectir els conflictes individuals i col·lectius que desencadena la qüestió racial als Estats Units. Un esperit compromès que també fa d’altaveu dels drets de les dones i la llibertat sexual.

Més enllà de la trama, Bennett dedica una atenció especial a analitzar els efectes corrosius que provoquen el secretisme i les impostures. I ho fa perquè una de les dues bessones es fa passar per blanca. Reinventar-se o desaparèixer com a dos extrems d’una penosa realitat: el racisme perenne. La literatura de la simulació de Bennett va de bracet amb el melodrama, ja que la tesi principal de l’autora és que els orígens determinen les expectatives i els desitjos de les persones. Stella és tranquil·la i intel·ligent, i somnia amb anar a la universitat. Vol tornar-se blanca, es casa amb un blanc ric (que curiosament es diu Blake), es fa rossa i es torna frívola. Desiree, per contra, es casa amb l’home més negre que troba i té una filla, Jude, de pell blau-negra, tota una ofensa per a la comunitat claustrofòbica de Mallard, que vol regenerar la raça i emblanquir-la progressivament de generació en generació. La història abraça dues dècades, però el nucli de l’acció se centra en la trobada, al cap de molts anys, de les dues bessones arran de la mort de la seva mare.

Renegar dels orígens

La meitat evanescent és un llibre ple d’influències. Bennett ha escrit inspirada per Toni Morrison, però també per The Bluest Eye, de Pecola Breedlove, en termes relatius al sofriment per la crueltat d’una ciutat acolorida. També s’hi detecta el ressò de Dorothy Allison en l’evocació de la infantesa i la vida en un poble petit. I aquest còctel de referents es destina a buscar la confusió de les expectatives del lector, que queda perplex davant els límits a què pot arribar una persona entestada a renegar dels seus orígens. En definitiva, la novel·la de Brit Bennett pretén ser un relat condemnatori sobre l’acceptació d’una imitació de vida i la il·lusió del somni americà des de la història de dues bessones que s’assemblen tant com un ou i una castanya: «Sempre havia sabut que era possible ser dues persones diferents en una mateixa vida, o potser que només era possible per a alguns».

Des de la dècada de 1950 fins a la de 1990, Brit Bennett teixeix una història familiar emocionant i una exploració brillant del funcionament dels Estats Units. La meitat evanescent considera la influència del passat com la mà que dona forma als desitjos, les expectatives i els anhels de les persones, i en paral·lel explora els àmbits en què de vegades ens sentim empesos a viure com a entitats més enllà dels nostres orígens.