BarcelonaEstà més viu el Francisco Umbral d'aquesta portada que el de l'anterior, tot i que quan la seva biografia va sortir per primer cop encara vivia l'autor. Anava a escriure "encara vivia l'escriptor"; però si bé és cert que Umbral ja fa temps que va anar-se'n, l'escriptor mai ha mort. La professora Anna Caballé havia fet llavors la biografia maleïda d'un escriptor maleït (la maledicció va per dins). La va publicar a la col·lecció Espasa Hoy, l'any 2004, i, ja abans de sortir, aquest llibre va ser objecte d'un implacable boicot, no tan sols per part del mateix biografiat, sinó també pels seus partidaris (anava a dir amics, però aleshores Umbral ja s'havia quedat tot sol, això succeeix perquè s'escriu cavant pous).

El llibre va desaparèixer aviat de circulació i es va convertir en un títol de culte, és a dir, dels que van cars al mercat de vell. Es tractava d'un assaig corrosiu amb el biografiat i dolorós (en aquesta revisió la mateixa autora reconeix que el va escriure sota un estat d'ànim entre indignat i irritat: raons n'hi havia de sobres), però els umbralians no podíem deixar-lo anar ni un segon perquè allí hi havia el nostre escriptor. Fet miques, destruït per la seva pròpia biografia; tanmateix, no importava perquè el que al mateix temps vèiem era que Umbral es feia més nostre. Havia salvat la seva vida per la seva literatura. Mai no havia traït la seva fidelitat a l'ofici d'escriure.

Umbral és un escriptor que ha ensenyat a escriure i a ser escriptor. Potser la seva psicologia era fràgil, però la seva intel·ligència era potent. No era un llibre irrespectuós, tan sols implacable. Fa uns dies, Anna Caballé va presentar una nova edició actualitzada i revisada d'aquest llibre: Umbral. El frío de una vida (Debate, 2022). Incorpora tot el que avui se sap sobre la identitat del seu pare, també ha consultat nous testimonis, corregeix alguna dada errònia i ha tret aquella manifestació inequívoca de disgust producte d'un esverador treball de preparació, ple de decepcions i de males passades. El temps ha anat a favor de l'escriptor i de la seva biografia. Les paral·leles es troben sempre a l'infinit. Em vaig comprar aquesta edició a Valladolid, la ciutat d'infància i joventut d'Umbral, i li vaig fer una foto posada al reixat de la casa on va viure Cervantes.