Vilafranca del PenedèsEl Jonàs d’Adrià Pujol Cruells viu, de petit, una experiència no gaire edificant —de signe invers a la del llibre de l’Antic Testament—: agafa un peixet de la peixera de casa i el reté a la mà fins que l’animal deixa de bellugar. D’aquella època recorda dos dels llocs on ha dormit millor: a la falda de sa mare i al maleter del cotxe familiar. Com a treball final de carrera, ha presentat un videojoc basat en Moby Dick. A banda això, i algun episodi immersiu de fabulació matrimonial, no sembla pas que hi hagi gaires més afinitats entre el protagonista de la novel·la i la rebel figura bíblica. El Jonàs pujolià és un expert en videojocs —que determinen, en bona part, la seva visió del món—; casat i emmainadat, fa classes en una acadèmia de Figueres i no recorda si ha escanyat una dona en un parc públic. No es mostra gens partidari de la realitat immersiva.  

Hi ha un detall molt bo que mostra la distància entre el món d’on prové el protagonista, nascut a Argelers a la primeria dels setanta, i el que decideix, ell mateix, d’habitar: la badiella. Al poble, quan neix una criatura, es penja el cordó umbilical a la porta de casa per tal que els veïns sàpiguen que allà dins hi ha novetat. “Jonàs creu que un dels seus trets definitoris passa pels llocs on ha dormit i, de sobrepuig, per la gent amb qui ha dormit”: la idea és poderosa, i, a diferència de la de la badiella —que funciona com a detall inaugural—, aquesta altra estructura tota la història i serveix per titular el llibre amb un octosíl·lab perfecte. A més, el relat d’aquestes vicissituds ocupa, sobretot, la part central de l’obra: en 160 pàgines hi ha el gruix de la novel·la, totes les idees —que són moltes— que desplega l’autor amb el seu to sorneguer. S’hi exposa, per exemple, qui juga amb qui en les societats occidentals actuals, quina coartada representen els videojocs per a la violència gratuïta, què constitueix la dictadura de l’algoritme, quina quimera no és voler preservar la intimitat en l’era dels ciberatacs, quin és l’abast de la ludificació o gamificació, quin projecte quimèric no és l’anomenat Nou Home (i quines bromes no són la nova paternitat i la nova maternitat). I la llibertat: aquesta és una novel·la sobre la llibertat individual i la responsabilitat d’assumir-la fins a les darreres conseqüències.

Original i excessiu

Tot plegat se’ns dona en l’estil original, un punt excessiu, de l’autor: els fluxos varis d’escriptura, l’ebrietat descriptiva, l’aiguabarreig de veus narratives. No puc combregar amb moltes de les solucions lingüístiques del llibre, que miren de reproduir la parla col·loquial. Tampoc no m’acaba de convèncer el disseny estructural de la novel·la, alguns dels elements de la qual em semblen innecessàriament allargassats. L’afirmació inicial: “Jonàs va escanyar una dona en un parc de la part alta” —afirmació que el desenvolupament de la història presentarà com un dubte— no es resoldrà fins al desenllaç, cíclic. La idea de tenir diverses vides, com en els videojocs, acabarà xocant frontalment amb la realitat de Jonàs Girondí. Una novel·la lúcida i desesperançada.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Els llocs on ha dormit Jonàs a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.