BarcelonaEnric de Manuel i González (Vénissieux, 15 de juliol de 1929), l'últim supervivent de la primera generació d'autors de l'Escola Bruguera, que signava amb el pseudònim Enrich, ha mort aquest diumenge. Tenia 93 anys. Quan va entrar a treballar a Bruguera, era el més jove dels autors dels inicis de l'editorial. Va ser a la dècada dels 50. Poc després, el 1957, amb un grup d'autors de Bruguera, va ser prou valent per marxar de l'editorial i crear un segell independent per editar la revista Tío Vivo, una aventura que Paco Roca va relatar a la novel·la gràfica El invierno del dibujante (Astiberri). Entre els dibuixants que havien decidit emprendre aquesta iniciativa hi havia Escobar, Peñarroya, Cifré, Giner... Volien controlar els drets de les seves creacions i treballar amb més llibertat. Va ser aleshores que Enrich va crear el seu personatge més reeixit, El Caco Bonifacio, un lladre no gaire competent que més endavant esdevindria un personatge fix en historietes d'una pàgina.

La independència va durar poc. El 1960 Tío Vivo i el seu planter d'artistes van ser absorbits per l'Editorial Bruguera, però Enrich va continuar treballant en les seves historietes. Al morir Cifré, també va donar continuïtat a les historietes d'El Repórter Tribulete, però Bruguera no va deixar mai que les firmés. Va publicar també Ganzúo y Pesquisón, adreçada al públic britànic. El 1978 va publicar, Montse, l'amiga dels animals, que inicialment es podia llegir a la revista Gina i a Jordi, una revista que només va tenir un número. Va publicar per a moltes altres revistes, com La Olla, Pepe Cola i Rififí. Per a la revista Lecturas va crear la saga El Matrimonio Pirúlez (1974). Va ser un treballador incansable que va publicar les seves creacions en moltes altres revistes de diversos segells.

El 2009 va rebre el premi Diario de Avisos a la totalitat de la seva obra. L'editorial de còmics Amaníaco va rescatar algunes de les seves vinyetes, que va publicar als llibres Sexy Humor i Sexy Humor 2.