BarcelonaSi la Unió Soviètica va dominar les primeres dècades de la cursa espacial posant en òrbita el primer satèl·lit i el primer astronauta va ser en part perquè feia molts anys que Rússia somiava amb els viatges interplanetaris. Big bang, la historieta finalista del Premi ARA de Còmic, és una fascinant immersió en el cosmisme rus, el moviment filosòfic, artístic i científic que a principis del XX va imaginar la conquesta de l’espai. "El discurs oficial és que la cursa espacial comença als Estats Units, però hi ha una altra cursa espacial: la russa", diu Jordi Carrión (Barcelona, 1976), autor de la historieta juntament amb el dibuixant Roberto Massó (Càceres, 1987).

Carrión es va començar a interessar per "la dimensió estètica de l’Univers" fa uns anys arran de la lectura de Carl Sagan i la sèrie Cosmos. "La descoberta del cosmisme rus en un llibre de Boris Groys, seguir els comptes de la NASA a les xarxes socials, les notícies del ròver a Mart, la sèrie d’Apple TV+ Para toda la humanidad, en què els russos arriben a la Lluna abans que els americans... Tots aquests elements i la fascinació per Sagan coagulen a Big bang", explica l’escriptor. Massó compartia l’interès per la cosmonàutica: "L’espai m’atreu molt com a terreny per a l’exploració gràfica on poden encaixar els meus experiments abstractes però també coses més concretes com el naixement d’una estrella".

Big bang s’acosta a figures com el fundador del programa espacial rus Konstantin Tsiolkovski, que combinava la docència científica amb el disseny de coets i l’escriptura de novel·les de ciència-ficció. El còmic aborda els personatges amb una poètica literària i divulgadora, reflexionant sobre unes vides i el seu context històric amb la intenció, segons Carrión, de "trobar paral·lelismes simbòlics entre com neix l’Univers i com sorgeix la nostra voluntat d’observar-lo i, després, també de viatjar-hi". "En el fons, el cosmisme era com els moviments underground –afegeix Massó–. Ells pensaven coses molt avançades que en el seu moment sonaven a bogeries, però que es van acabar fent realitat".

Col·laboració quàntica

Carrión va descobrir el treball de Roberto Massó al Festival Graf i va quedar "fascinat" per les seves obres de còmic abstracte i experimental. "Se’m va ocórrer demanar-li que imaginés com seria la comunicació quàntica entre un personatge que es diu com jo de l’any 2020 i un algoritme del futur", explica Carrión. El resultat va ser el còmic de 40 pàgines Sincronies, inclòs al llibre de Carrión Todos los museos són novelas de ciencia ficción (Galaxia Guttenberg, 2021). "El Jorge té les idees i jo les tradueixo en imatges i després afinem el conjunt entre els dos –diu el dibuixant sobre el seu procés de treball–. Ell sap treballar molt bé en equip i l’obra acaba sent una barreja del millor que podem aportar els dos".

Massó està a punt de publicar un fanzín "sobre com es genera el color" amb el segell barceloní Apa Apa, que l’any passat ja va publicar-li la magnífica Vida rana, una faula adulta sobre una granota atrapada en un estany ("Una mena de metàfora sobre com ens sentim tots avui dia", diu el dibuixant), però té previst seguir explorant la representació gràfica de l’Univers en un projecte en solitari que emprendrà gràcies a una beca de creació literària que ha guanyat. "M’atreu molt imaginar com es col·lapsa un sol i es converteix en supernova, o visualitzar un forat negre", diu.