BarcelonaSi un ordinador del futur pogués comunicar-se amb el nostre present, què ens diria? L'escriptor Jorge Carrión (Tarragona, 1976) imagina que no seria gaire diferent de parlar amb qualsevol persona que ha llegit la seva última novel·la i vol saber-ne més. A Todos los museos son novelas de ciencia ficción (Galaxia Gutenberg, 2022), Carrión construeix una història d'autoficció guiada per la veu de la Mare, una màquina que li envia correus electrònics des del futur preguntant-li sobre un llibre que encara no ha publicat. "És una novel·la sobre el diàleg amb la tecnologia, els algoritmes i la intel·ligència artificial", assenyala l'escriptor des del Barcelona Supercomputing Center, on hi ha instal·lat la supercomputadora que l'ha inspirat, el MareNostrum 4. Al seu darrere, els milers de nodes informàtics funcionen incansablement per ajudar científics i enginyers a fer càlculs i simulacions amb grans quantitats de dades.

La Mare no és "ni un robot ni un avatar", sinó "un eixam d'algoritmes" que decideix contactar amb el protagonista per conversar sobre literatura, tecnologia i ell mateix. L'autor difumina la frontera entre realitat i ficció i fa aparèixer a la seva història personatges reals com la seva esposa i els seus fills, l'escriptora i periodista Marta Peirano –que també signa algun text propi dins del llibre– i el físic Fernando Cucchietti, que dirigeix el grup analític i de visualització de dades del Barcelona Supercomputing Center. La primera vegada que es va trobar amb Carrión forma una escena del llibre. "Ens vam conèixer al Sónar+D, on nosaltres presentàvem el projecte Cuéntalo, sorgit arran d'un tuit de la Cristina Fallarás perquè les dones expliquessin les agressions masclistes en primera persona. Vam recollir una base de dades amb més de 2,75 milions d'intervencions i les vam convertir en una gran imatge", diu Cucchietti.

Una novel·la que és també una exposició

Aquesta imatge –una constel·lació de punts, cadascun dels quals representa un testimoni o un missatge de suport al moviment– està inclosa al llibre, com també moltes altres, perquè la novel·la de Carrión és també el catàleg d'una exposició. Entre les pàgines que relaten l'intercanvi de missatges amb la Mare també hi ha fotografies de les obres d'artistes contemporanis com José Guerrero, Kate Crawford, Luis Graça, Vladan Joler, Robert Juan-Cantavella i Alicia Kopf. Tots ells han participat en una exposició homònima que ara es troba al Centro José Guerrero de Granada i que l'any vinent arribarà al Museu d'Art Contemporani de Mataró. La mostra dialoga amb l'anterior novel·la de Carrión, Membrana (Galaxia Gutenberg, 2021), en què l'escriptor imaginava l'any 2100 la inauguració del Museu del Segle XXI, un espai creat per intel·ligència artificial.

Amb tot plegat, Carrión reflexiona sobre la relació actual amb les noves tecnologies i com les interaccions són una forma de definir-nos a nosaltres mateixos. "Quan estem a les xarxes socials creem el nostre autoretrat en forma de big data", subratlla Carrión. En el seu cas, l'afirmació és literal, perquè el llibre inclou una sèrie d'imatges creades a partir de les interaccions virtuals de l'escriptor. El llibre es completa amb un còmic experimental de 40 pàgines de Roberto Massó i textos escrits per l'escriptor Francisco Baena.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Todos los museos son novelas de ciencia ficción a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.