Crítica
Xavi Serra

L’àlbum familiar de Camille Vannier

'Poulou y el resto de mi familia' de Camille Vannier. Sapristi. 128 pàg. / 16,90 €

L’àlbum familiar de Camille Vannier Zoom

Si per a Tolstoi les famílies felices s’assemblen i les dissortades ho són cadascuna a la seva manera, per a Camille Vannier les penes i alegries formen un aiguabarreig que fa inútils les etiquetes. Nascuda a París però establerta a Barcelona, Vannier s’endinsa a Poulou y el resto de mi familia (Sapristi) en la història dels seus avis, el Poulou i la Claude, de la mà dels records prestats de la seva mare. El resultat és una novel·la gràfica apassionant, una història d’ascens social i decadència plena d’èxits i fracassos però sobretot d’humor i humanitat que es llegeix amb la mateixa fascinació amb què pares i fills s’expliquen la vida i misèries dels avantpassats: sense fer sang i posant l’accent en els detalls pintorescos i les anècdotes.

De retruc, el còmic també retrata la classe benestant sorgida a França després de la Segona Guerra Mundial, la que passava els estius a Saint-Tropez i vivia el Maig del 68 amb la por que els revolucionaris ocupessin els seus xalets. Una burgesia materialista però també hedonista que Vannier captura amb un estil lliure i espontani que fuig del realisme per cercar la sinceritat del traç, prescindint de les vinyetes i alliberant textos i imatges perquè formin un sol tot, un àlbum familiar que sembla el nostre.