Còmic
XAVI SERRA
Barcelona

'El Buscón en las Indias', un 'Ocean's eleven' al Siglo de Oro

Juanjo Guarnido i Alain Ayroles continuen en forma de còmic el clàssic de Francisco de Quevedo

Pàgina d''El Buscón en las Indias', de Guarnido i Ayroles Zoom

Després de moltes peripècies i infortunis, La vida del Buscón de Francisco de Quevedo acaba amb el protagonista decidit a embarcar-se cap a Amèrica per buscar fortuna. "Y fueme peor, como vuestra merced verá en la segunda parte –assegura l'autor en l'última línia–, pues nunca mejora su estado quien muda solamente de lugar, y no de vida y costumbres". Quevedo no va escriure mai la segona part de les aventures del Buscón que prometia el final de la novel·la però, quatre segles després, un dibuixant andalús i un guionista francès han tingut l'atreviment de recollir el guant i continuar en forma de còmic la història del clàssic de la literatura castellana.

El Buscón en las Indias, que Norma publica en castellà després d'haver arrasat a França, sorgeix de la voluntat de Juanjo Guarnido i Alain Ayroles de crear una obra junts. Va ser Ayroles qui, després de veure un quadre del Quixot en un context exòtic, va proposar explicar una aventura del Quixot a l'Índia. "Però el Quixot mor al final de la novel·la –apunta Guarnido–. Ressuscitar-lo hauria sigut una traïció a Cervantes, que el mata precisament per evitar l'aparició de Quixots apòcrifs. Però això em va fer pensar en el Buscón i en la seva anunciada però mai explicada segona part a les Índies, és a dir, a Amèrica".

Pàgina d''El Buscón en las Indias', de Guarnido i Ayroles Zoom

Pàgina d''El Buscón en las Indias', de Guarnido i Ayroles / Norma

Ha passat gairebé una dècada des d'aquella primera espurna, sis anys invertits en documentar-se i donar forma al guió i tres i mig dibuixant la història, un treball que ha endarrerit la publicació de l'altra sèrie de Guarnido, la popular Blacksad. Guionista i dibuixant van llegir textos de l'època i llibres sobre la literatura picaresca, a més d'estudiar en profunditat el Buscón, però també van visitar museus i exposicions d'art precolombí, i Guarnido fins i tot va viatjar al Perú per documentar els paisatges.

Projectar la picaresca al present

Però el més interessant d'El Buscón en las Indias no és la seva fidelitat sinó la llicència de, mantenint l'ambientació, projectar la història a la tradició picaresca actual de les pel·lícules d'atracament a l'estil d'Ocean's eleven, ideant una trama repleta de girs i trampes per al lector. "És l'evolució natural del gènere –diu Ayroles–. No podríem mantenir l'atenció del lector modern amb una història tan lineal com la d'El Buscón". "El més curiós és que tot el que fem per modernitzar la història ja estava en la literatura del Siglo de Oro –afegeix Guarnido–. El Quixot, per exemple, està ple d'històries dins d'històries dins d'històries".

Pàgina d''El Buscón en las Indias', de Guarnido i Ayroles Zoom

Pàgina d''El Buscón en las Indias', de Guarnido i Ayroles / Norma

Val més no revelar gaire de la trama d'El Buscón en las Índias, només que el protagonista se'ns apareix vestit amb parracs i agonitzant al soterrani d'una fortalesa militar de Cusco, on explica la seva vida a un oficial que vol esbrinar com ha arribat a les seves mans un penjoll inca d'or. Abans, però, Guarnido i Ayroles introdueixen de manera enigmàtica dues pàgines ambientades a la cort de Felip IV que recreen el moment en què Velázquez pinta Las Meninas. "El punt de vista és molt important en aquesta història i, d'alguna manera, Las Meninas hi encaixa perquè representa la ruptura entre l'espai real i el de l'obra", explica Guarnido.

El repte del llenguatge

El punt més delicat del còmic, òbviament, és el de la llengua, sobretot perquè el guió original està escrit en francès per un Ayroles que es recolza en les traduccions franceses de la novel·la, però buscant un equilibri entre la llengua moderna i la del XVII. De la traducció se'n va fer càrrec el mateix Guarnido, que ha buscat "una certa continuïtat" amb l'estil de Quevedo, però fugint del castellà arcaic. "És una traducció excel·lent, molt fidel al que jo he escrit i al que ell ha llegit de la literatura espanyola del Siglo de Oro", diu el guionista. "He fet servir coses de Quevedo i Calderón, però la idea no era imitar el castellà antic, sinó una mena de pastitx més semblant a La venganza de Don Mendo –afegeix Guarnido–. Per sort, la sintaxi de l'Alain és tan florida que només traduint-la literalment al castellà el resultat ja era bonic".