BARCELONAXavier Aldekoa tenia ganes de reivindicar el nom d’una escriptora, i tria La pregària de Txernòbil (Raig Verd), de Svetlana Aleksiévitx, una obra que dona veu a les víctimes de la catàstrofe nuclear. “No és només que em sembli un llibre magistral, sinó que em va inspirar en la manera d’encarar la meva feina”, explica Aldekoa, un periodista especialitzat en el continent africà, cofundador de la revista 5W i autor de tres llibres que parlen sobre la vida a l’Àfrica.

El que més el va impactar va ser que, malgrat relatar una situació horrible, Aleksiévitx posa èmfasi i demana per qüestions com “l’amor i l’amistat”. “Em va fer veure que l’important és preguntar per la vida, que és el que defineix les persones”, explica Aldekoa. A ell, que moltes vegades li toca relata històries doloroses, llegir aquesta obra li ha fet canviar la manera de preguntar. “Això ha significat canviar-ho absolutament tot: la manera d’encarar les històries i també la manera d’escriure”, diu. Hi ha un altre aspecte de la forma de l’obra que ha influït en l’estil periodístic d’Aldekoa: l’absència de la veu i la figura de l’autora. “Aleksiévitx ens recorda que el menys important de la història som els periodistes, que l’únic important són els protagonistes de les històries i els seus detalls. I aquests llueixen més si no hi ha ningú davant que els tapi”, explica.

La pregària de Txernòbil és el primer llibre d’Aleksiévitx que llegeix, i només li ha calgut aquesta lectura per titllar-la d’autora “clàssica actual”. Segons Aldekoa, ho demostren la carrera que du, la seva mirada particular i les eines que utilitza. En definitiva, Aldekoa considera que, més enllà d’una escriptora i periodista excepcional, Aleksiévitx és un “exemple de forma de pensar”.