Barcelona"Des de finals del segle XX, els professionals que ens dediquem a escoltar el malestar observem amb preocupació que els que ens consulten han deixat de poder relacionar el seu patiment amb cap causa. Senten angoixa, insomni, irritabilitat, tristesa, desgana, experimenten problemes en les relacions socials, s'autolesionen, es deprimeixen, però no poden atribuir aquests malestars a cap circumstància biogràfica o social que els pertorbi". Aquesta constatació clínica és el punt de partida de Sin relato. Atrofia de la capacidad narrativa y crisis de la subjetividad, el text amb què la psicoanalista i escriptora Lola López Mondéjar (Molina de Segura, 1958) ha guanyat el 52è premi Anagrama d'assaig i que arribarà a llibreries el 9 d'octubre.

El jurat, format per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra, Isabel Obiols i Sílvia Sesé, ha seleccionat el text de López Mondéjar d'entre 167 originals de quinze països diferents. "Aquest assaig reflexiona sobre una contradicció de la nostra època: ara que aparentment tenim més narració i relat que mai, el subjecte se sent molt perdut; en l'època de la sobreexposició, mediada per les pantalles, sembla que tenim més dificultat que mai per explicar-nos a nosaltres mateixos", diu Remedios Zafra. Segons Daniel Rico, es tracta d'"un diàleg intens i polifònic amb la filosofia, la psicoanàlisi, el cinema i la literatura" que retrata un problema que afecta "els fills del capitalisme digital" i és "un senyal inequívoc del creixent buidament del món interior, de la disminució del pensament crític i de la imaginació".

"El desig ha caigut molt en les generacions actuals"

López Mondéjar, que ja havia publicat anteriorment Invulnerables e invertebrados, compagina la creació literària amb la investigació en psicoanàlisi, sociologia i filosofia. Segons l'autora, l'assaig Sin relato neix de la seva experiència com a psicoanalista i, també, de la voluntat de "fer una ontologia del present". "Vivim tan ràpid que les experiències no ens deixen marca. Parlem molt de l'individualisme, però paradoxalment es tracta d'una individualitat sense subjecte", diu l'autora. Sin relato argumenta que els ciutadans del món actual ja no tenen "una identitat narrativa", sinó que s'ha imposat "una identitat adhesiva", que produeix "uns subjectes que, en comptes de poder explicar-se, repeteixen eslògans socials". Per sustentar la seva tesi, López Mondéjar "dialoga" amb pensadors que l'han precedida, com el filòsof francès Jules Achille de Gaultier, que va encunyar el concepte "bovarisme" –fent una picada d'ullet a Emma Bovary, el personatge de Flaubert– per designar "una identitat que es construeix copiant l'exterior".

També apareixen a l'assaig de López Mondéjar els pensadors René Girard, que argumenta que "tot desig és un desig a través de mediadors", o la lingüista Emily M. Bender, que recorre a la metàfora del "lloro estocàstic" per descriure les implicacions de la intel·ligència artificial. "El problema del nostre món és que els mediadors són youtubers i influencers", afegeix l'autora, que adverteix dels perills als quals s'enfronten els joves per culpa de la digitalització. "El desig ha caigut molt en les generacions actuals, que sovint prefereixen tenir relacions amb màquines", diu López Mondéjar. També critica que el món contemporani es basa en "un ideal de la ignorància" i "una gamificació dels cossos". "El que li ha passat a Gisèle Pelicot, què és, si no una gamificació del cos?", es pregunta l'autora, que llança una proposta constructiva: "Hem de tornar a la presencialitat. Els límits són bons, ens humanitzen, ens fan adonar d'on acaba el nostre jo i on comença l'alteritat".