BarcelonaSi l'Ana i l'André no haguessin volgut tenir fills i ella no s'hagués quedat embarassada, si no s'haguessin mudat de pis i no haguessin tingut de veïns la Madalena i en Miguel, Mariana Salomão Carrara (São Paulo, 1986) no hauria trobat un desllorigador narratiu tan impactant per a la primera novel·la que se'n pot llegir en català. El bon olfacte de l'editorial Les Hores i la destresa del traductor del llibre, Pere Comellas, han fet possible que els lectors puguin descobrir Si no fos per les síl·labes de dissabte, una història que comença amb el cap esberlat de l'André, el marit de l'Ana, a l'entrada del bloc de pisos on vivien. L'home ha estat la víctima col·lateral del suïcidi d'un veí: mentre l'André sortia del pis, en Miguel li queia a sobre.

"Una mort així d'espectacular pot ser ridícula o dramàtica en funció de com es descrigui", comenta l'autora brasilera, que amb aquesta novel·la –la cinquena de la seva trajectòria– va guanyar el premi São Paulo 2023 i ha aconseguit traduccions al català, al castellà i l'italià. "A l'Ana l'accident que acaba amb la vida del seu marit li desmunta la vida –continua–. Si no fos per les síl·labes de dissabte explica el seu dol i l'intent de mirar cap endavant". Com que, tal com diu l'autora, "viure una gran tragèdia et fa sentir diferent dels altres", a l'Ana li tocarà superar un llarg sotrac anímic acompanyada de la seva filla acabada de néixer, la Caterina.

Mariana Salomão Carrara treballa els seus llibres des "d'una premissa argumental molt mínima", però deixant-se "impregnar totalment de la veu del seu personatge". Aquí assistim al monòleg interior de l'Ana, que descriu l'esgotament de la primera maternitat amb aquesta precisió acumulativa. Així ho escriu al llibre, estalviant-se algunes marques de puntuació: "Tot casa meva cansada les cortines esgrogueïdes que sortien de les barres plantes mortíssimes oblidades pels racons, una olor de bolquers acumulats en bosses suposadament tancades però que no aguantaven la quantitat de dies que jo trigava a poder-les baixar, la meva pròpia olor de llet regurgitada i de suor, els ulls rebregats d'arrugues sobre les galtes granelludes d'al·lèrgia". "En aquest passatge de la novel·la acaba d'arribar la Francisca, la mainadera que ha d'ajudar l'Ana a alliberar-la de les feines de casa", explica l'autora. El remei acabarà sent pitjor que la malaltia. "Abans de l'accident ella havia estat arquitecta –recorda–. Li costa molt poder reprendre les seves obligacions laborals. Se li fa molt difícil treballar amb clients que li demanen projectes, plens d'esperança, i que a vegades li proposen que dissenyi habitacions per al fill que està a punt d'arribar".

El poder d'una bona amistat

El personatge clau que ajudarà a transformar la vida de l'Ana és la que, en un primer moment, considera la seva gran enemiga, la Madalena. La dona d'en Miguel de seguida farà el gest d'aproximar-s'hi, encara que l'Ana primer la rebutgi perquè no va poder evitar el suïcidi del marit i, de retruc, la mort de l'André. "A més de tenir el punt de partida tràgic, vaig posar-me a escriure aquesta història pensant que volia construir una relació d'amistat prolongada entre dones –diu–. Una bona amistat té tanta o més importància que un vincle matrimonial, és un amor genuí que et pot ajudar a construir una família no convencional".

Mariana Salomão Carrara escriu les seves novel·les a São Paulo, la ciutat on va néixer fa gairebé 40 anys i on treballa de defensora pública. "No podria viure sense practicar la literatura, però necessito guanyar un sou, i la meva feina està connectada amb el que acabo escrivint –assegura–. Al Brasil la figura del defensor públic és molt particular: ens dediquem a temes jurídics, però també tenim cura dels problemes de la ciutadania. Al meu país continua havent-hi molta precarietat i pobresa, i la meva feina és una manera de lluitar a favor dels drets dels més desafavorits".