Literatura
Llegim 06/01/2022

Les memòries familiars de Toni Cruanyes i Inés Martín Rodrigo guanyen els premis Pla i Nadal

Els dos autors homenatgen la generació dels seus avis

5 min
Els periodistes Ines Martín Rodrigo i Toni Cruanyes

BarcelonaDos periodistes han coincidit en el palmarès del premi Josep Pla i el Nadal amb llibres que parlen sobre el món dels seus avis. Toni Cruanyes, que presenta des del 2014 el Telenotícies vespre, ha guanyat la 54a edició del premi Josep Pla de narrativa, dotat amb 6.000 euros, amb La vall de la llum, que parteix de la memòria familiar per retre homenatge a una generació que l'autor ha recordat que "va sobreviure a una guerra quan encara eren uns nens i després va patir una pandèmia quan ja eren grans". El premi Nadal ha recaigut en la periodista cultural Inés Martín Rodrigo per Las formas del querer, una meditació sobre l'amor a través dels records familiars d'una noia que acaba de perdre els seus avis. Els dos títols es publicaran el 2 de febrer.

“El motor per escriure el llibre va ser la mort del meu avi en una residència geriàtrica durant la primera onada del covid –ha explicat Cruanyes al rebre el premi–. He escrit La vall de la llum com una teràpia compartida amb la meva família en què la memòria ha sigut una font de consol”. La novel·la està centrada, doncs, en la figura de l'avi, en qui Cruanyes ha descobert al llarg del procés "algú que volia ser recordat, que volia transcendir i que va deixar dit que esperava ser recordat una mica de temps amb una mica d'amor".

El títol de la novel·la al·ludeix al paisatge de Canet de Mar, escenari principal de la novel·la i de la infantesa de Cruanyes. "La meva és una història familiar, però a causa de la implicació del meu avi en la vida de Canet de Mar és també la història d'un poble i d'una família que va passar moltes penúries durant la guerra –ha explicat l'autor–. Només ens separen dues generacions, d'aquest món, a tots els que ara anem al supermercat, ens atipem i fem dietes".

Una realitat que "sembla ficció"

Cruanyes agraeix especialment el premi a La vall de la llum per ser la seva primera incursió en la narrativa memorialista, "tot i que fregant la novel·la". L'autor confessa que la seva intenció inicial era només "recordar i aprofundir en la realitat que va viure la gent gran durant la primera onada de la pandèmia". Durant el procés d'escriptura, tanmateix, va descobrir "una sorpresa" sobre el seu avi que el va portar a escriure una història que "sembla una ficció". "Hi ha coses a la novel·la que sembla que no podrien haver passat fa només cent anys, però tot el que explico és verídic –assegura–. De fet, és una extensió de la meva feina de periodista. Per evitar problemes legals amb algun descendent dels protagonistes he canviat alguns noms, però justament per no haver de canviar la realitat dels fets".

La vall de la llum és el cinquè llibre de Cruanyes, que va debutar el 2004 amb l'assaig El llarg adéu de Pinochet, sobre la tortuosa detenció de l'exdictador xilè a Londres, on el periodista va ser corresponsal durant uns anys que també li van servir per escriure l'anàlisi política De Tony Blair a Zapatero: una autòpsia de l'esquerra europea (Angle, 2010) quan ja s'havia incorporat a la televisió pública catalana com a cap d'internacional. El 2012, quan era corresponsal de TV3 a París, la faceta literària de Cruanyes va agafar relleu al guanyar el premi Joan Fuster d'assaig amb Un antídot contra l'extrema dreta (Tres i Quatre), que estudiava l'ascens de l'extrema dreta a Europa a partir dels casos concrets de diverses formacions neofeixistes. El seu últim llibre publicat abans de guanyar el Josep Pla va ser Un dels nostres. Identitats en conflicte a Catalunya (Pòrtic, 2022), una reflexió sobre la identitat catalana que parteix de la pròpia biografia del periodista per traçar una anàlisi sociològica del país.

L'escriptura com a refugi

Inés Martín Rodrigo va prologar l'any passat Puntos de vista de una mujer, el recull d'articles que va escriure a la revista Destino la primera guanyadora del premi Nadal, Carmen Laforet. Ara és Martín Rodrigo qui, 77 anys després del triomf de Laforet, s'ha endut el premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, per la novel·la Las formas del querer. "Impressiona ser aquí dalt després de tants anys a l'altre costat", ha sigut el primer que ha dit al rebre el premi l'autora, que és periodista cultural i coordinadora de l'àrea de llibres del diari Abc.

La protagonista de Las formas del querer, ha explicat l'autora, pateix d'"una crisi personal, un dol inconsolable". "La Noray recorre a l'ajuda de les paraules, com he fet jo tantes vegades, i s'enfronta a la novel·la que fa tant de temps que evita escriure per por a descobrir la veritat de la seva pròpia història", ha afegit. El personatge descobrirà també en el procés "les diverses formes d'estimar que existeixen i que la millor manera de fer-ho és sent fidel a una mateixa".

Las formas del querer no és autobiogràfica, però l'autora reconeix que la protagonista té molt d'ella mateixa. "La Noray ha perdut dues persones molt estimades que van ensenyar-li a viure i disfrutar de la vida. I l'única solució que troba per ser capaç d'aixecar-se del llit és posar-se a escriure. La meva mare va morir quan jo tenia catorze anys, i aquest dol m'ha acompanyat sempre, perquè el dol no és cura, és una forma de viure, t'hi acostumes. I el mateix li passa a la Noray".

Coincidències benvingudes

Per escriure la seva novel·la, la Noray es recolza en els records de la seva àvia, la Carmen, que acaba de morir. És un altre paral·lelisme amb l'obra premiada de Cruanyes, una coincidència temàtica que Martín Rodrigo celebra. "Que estiguem tots dos aquí rebent guardons per dos llibres que furguen en la memòria familiar és molt important –afirma l'autora–. Per saber on volem anar cal tenir molt clar d'on venim i ser conseqüents amb la nostra història. Potser la meva novel·la no és autobiogràfica, però per escriure-la he recordat molt el que em van ensenyar els meus avis, i jo també vull que sigui un homenatge a la seva generació, que ho està passant malament en aquests temps foscos i convulsos que vivim".

Martín Rodrigo és llicenciada en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid i autora d'una novel·la prèvia, Azules son las horas, que explica la història de la primera corresponsal de guerra de la història, Sofia Casanova, també periodista de l'Abc, a qui l'esclat de la Segona Guerra Mundial va enxampar a Polònia. L'autora també ha publicat l'assaig David Foster Wallace: el genio que no supo divertirse, inclòs a David Foster Wallace: Portátil, i el conte il·lustrat per Raquel Aparicio Giselle. En el seu Instagram es defineix com a "periodista a temps complet i escriptora a estones". Ara espera que el premi serveixi "per tenir més estones per escriure", perquè és el que, diu, la fa "més feliç".

stats