Timothy Snyder: "Trump vol morir amb la medalla del premi Nobel de la pau penjada al coll"

BarcelonaDesprés d'analitzar l'autoritarisme i els seus efectes durant el segle XX a Sobre la tirania (Destino, 2017), Timothy Snyder (Ohio, 1969), assagista i professor de la Universitat de Yale, s'ha volgut ocupar d'un concepte central en el nostre present, el de la llibertat. Avui dia, "de la llibertat se n’ha apropiat l’extrema dreta, i ens trobem amb una llibertat llibertària buida de contingut", ha recordat el periodista Xavier Mas de Xaxàs a l'hora de presentar Snyder al CCCB. Per a l'autor del recent Sobre la libertad (Galaxia Gutenberg, 2024), la llibertat comença en cadascú de nosaltres. És un procés constant de millora i, fins i tot, d’elevació espiritual –però no necessàriament religiós.

"La llibertat té a veure amb la gent i amb la manera com actuem, basant-nos també en els errors del passat que ens haurien de permetre millorar", ha afirmat. Per a Snyder, un dels problemes de l'actualitat és que "creiem que la llibertat és un algoritme", fet que la redueix al binarisme. "Quan pensem que som lliures si no ens oprimeixen, reduïm la llibertat a la negativitat". "Si treus algú de la presó no serà lliure fins que recuperi la salut i la seva vida torni a una certa normalitat", ha afegit. Snyder ho ha comprovat recentment a Ucraïna, país que va visitar un any després de la invasió russa i que va ser l’espurna creativa del seu últim assaig: "Creiem, equivocadament, que la llibertat té a veure amb jo contra l’enemic, jo contra l’estat, jo contra els migrants. D’aquesta manera, la llibertat esdevé irresponsable, mai no ens posa en dubte ni ens obliga a construir-nos".

La gran mentida de Silicon Valley

Un dels referents a l’hora d’explorar la llibertat ha estat l'escriptor i polític Václav Havel. "Per a Havel, ser lliure no té a veure només amb resistir contra l’opressió, sinó amb respectar els teus valors. Els valors ens converteixen en éssers imprevisibles". La filòsofa Simone Weil relacionava la llibertat amb els límits. "El món de Silicon Valley ens diu una gran mentida: que tot és possible", ha dit Snyder, traslladant l'absència de límits de part del nostre present. Snyder també ha recordat el pensament d’una altra filòsofa, Edith Stein: "Deia que no pots ser lliure sense empatia pels altres. Si penses només en tu, els altres esdevenen una barrera, per això el llibertarisme pot virar fàcilment cap al feixisme".

Snyder ha desmuntat la idea del lliure mercat. "Sense un estat que el reguli, no pot existir –ha recordat–. Però si el regula gaire, ja no hi ha lliure mercat". Passa una cosa similar amb la llibertat d’expressió: "Al meu país diem que debatem sobre la llibertat d’expressió quan, en realitat, parlem només de la llibertat d’expressió d'homes molt poderosos". Snyder es referia, sense fer-ho explícit, a Elon Musk i Donald Trump. L'actual president dels Estats Units també ha motivat aquestes paraules crítiques: "Trump no ha cregut mai en la democràcia. El que ha fet durant dues setmanes de govern ha estat saltar-se moltes lleis, tantes que al final la gent pensarà que no existeixen. Per molt que se’l vulgui portar als tribunals, el camí del dret és massa lent per atrapar-lo. Al mateix temps té la voluntat d'aconseguir l’alto el foc en la guerra d’Ucraïna. Trump vol morir amb la medalla del premi Nobel de la pau penjada al coll".

"La llibertat hauria de ser un hàbit, no té a veure amb heroïcitats ni amb un final de pel·lícula de Hollywood, sinó amb crear estratègies per aconseguir fer-la créixer per a tothom i dia a dia –ha afirmat–. Té a veure amb la cooperació, amb l’educació i amb l’empatia". Snyder ha donat un exemple sobre les polítiques de natalitat que analitza exhaustivament al llibre. "A Viena, quan va néixer el nostre primer fill, per llei ens vam haver de quedar a l’hospital 96 hores, tot un luxe –ha recordat–. Als Estats Units, on va néixer el nostre segon fill, ens en van fer fora de seguida. Sovint la mare ha de sortir de la clínica encara en cadira de rodes. Tot té a veure amb els diners que costa tenir algú ingressat. Arribar al món als Estats Units és menys lliure que en altres països".