BarcelonaUn escriptor de culte, un assassí a sou, una advocada ferotge i 240 passatgers més pugen a un avió el 10 de març del 2021 per viatjar de París a Nova York. El vol és turbulent i desagradable, però dies després ja gairebé ni se'n recorden. Fins que tres mesos més tard, el 24 de juny, aterra a Nova York el mateix avió amb les mateixes persones a bord: inexplicablement, els passatgers estan duplicats. La imaginació desbordant i entremaliada de l'escriptor francès Hervé Le Tellier (París, 1957) va portar-lo a plantejar-se què passaria si dos centenars de persones es trobessin amb elles mateixes en moments vitals diferents. El que va començar com un relat curt i juganer s'ha convertit en L'anomalia (Edicions 62 / Seix Barral), una novel·la magnètica i divertida que ha guanyat el Premi Goncourt i que ja és tot un fenomen a França, amb més d'un milió d'exemplars venuts.

"Els humans tenim una capacitat inversemblant per negar les coses que no entenem. Som éssers pensants i sabem que morirem, però ho neguem de forma permanent", explica Le Tellier. Per reforçar aquesta idea, l'escriptor confronta els personatges amb una situació descabellada: el fet que la humanitat sigui una simulació virtual. "Si passés, en realitat ho negaríem, ho atribuiríem a conspiracions o a raons religioses. La gent té una habilitat innata per no mirar allò que no entén", assenyala l'autor, a qui fascinen les teories del complot: "No dic que la Terra sigui plana, sinó que és falsa. Em sembla molt més divertit".

Els conillets d'Índies de Le Tellier són personatges de procedències, edats i trajectòries molt diferents. Hi ha un escriptor mediocre que crea l'obra de la seva vida i just després se suïcida. Dies més tard, el seu doble es trobarà que ja no està duplicat. També apareix un criminal d'identitats múltiples capaç de burlar governs i espies, i el pilot de l'avió, a qui detecten un càncer fulminant just després d'aterrar. "Som un poble global, tal com s'ha demostrat amb la pandèmia. El virus s'ha expandit ràpidament per tot el planeta", assenyala Le Tellier. Els personatges de la novel·la s'inspiren en gent del seu entorn amb la intenció de plasmar "com persones diverses es confrontarien amb ells mateixos i com tindrien reaccions molt diferents".

Un 47% de possibilitats que siguem éssers virtuals

La possibilitat que estiguem vivint en un entorn digital no és cap ficció. "La teoria existeix. El 2002 el filòsof Nick Bostrom va fer una conferència on l'exposava científicament. I recentment s'ha publicat un article en una revista científica americana que conclou que hi ha un 47% de possibilitats que siguem éssers virtuals", subratlla l'escriptor. Davant d'això, Le Tellier es va agafar a la idea d'una humanitat simulada i va construir un joc narratiu ple de girs. L'ànima trapella de l'escriptor ja treia el cap en algunes de les seves novel·les anteriors -com Eléctrico W i No hablemos más de amor-, tot i que on l'explota plenament és com a president de l'Oulipo, el grup d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais.

"Som un grup de nens grans, amics i amb moltes ganes de jugar amb l'escriptura", diu Le Tellier sobre el col·lectiu, que es llança reptes literaris constantment amb la voluntat de "burlar-se de les històries però sempre amb el respecte cap als lectors". L'esperit de L'anomalia beu d'aquesta complicitat constant cap a qui llegeix la novel·la, que es trobarà amb cliffhangers sonats, codis d'escriptura esbojarrats i una trama addictiva per a una novel·la fàcil de llegir però difícil d'entendre.