BarcelonaLa Fundació Princesa d'Astúries acaba d'anunciar la guanyadora en la categoria de literatura, l'escriptora nord-americana Siri Hustvedt, autora de novel·les com 'Allò que vaig estimar' (Edicions 62/ Anagrama) i assajos com 'La mujer temblorosa' (Anagrama) i 'La dona que mira els homes que miren les dones' (Edicions 62 / Seix Barral). El guardó està dotat amb 50.000 euros i reconeix la trajectòria de l'escriptora.

L'escriptora ha reivindicat la seva obra en el context feminista, l'eix en què han anat moltes preguntes en la roda de premsa que ha donat aquest dimecres a l'Institut Cervantes de Londres. "Necessitem el feminisme perquè la història encara no ha acabat -diu l'autora-. És una manera d'alliberar-nos de les cadenes imposades per l'ésser humà".

Hustvedt és la dona de l'autor Paul Auster, també guanyador del guardó el 2006, i ha reconegut que habitualment l'identifiquen com la dona d'Auster abans que pel seu nom: "No m'ho puc prendre com una cosa personal -diu-. Per a mi, el reconeixement suposa derrotar aquests convencionalismes". En el seu discurs, ha posat d'exemple altres dones a qui els va costar superar el reconeixement de la seva parella, com és el del matrimoni d'escriptors Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir.

Una trajectòria d'arrel feminista

"Als homes no se'ls castiga per tenir grans conviccions. Ni tampoc si són capaços d'elaborar un discurs impecable o de saber moltes coses. Una dona intel·lectual ha d'estar preparada: se l'atacarà i castigarà", deia l'autora el 2017, durant la seva última visita a Barcelona. Nascuda el 1955 a Minnesotta, Hustvedt va debutar com a poeta el 1983 amb 'Reading to you', i va haver de passar una dècada perquè publiqués la seva primera novel·la, 'Els ulls embenats' (1992), disponible des de l'any passat en català, traduïda per Ferran Ràfols. Després de 'The enchantment of Lily Dahl' (1996) i l'assaig 'Yonder' (1998), Hustvedt va publicar un dels seus llibres més celebrats, la novel·la 'Allò que vaig estimar', publicada en anglès el 2003 i en català i castellà cinc anys després.

Des de llavors, la trajectòria de l'autora nord-americana s'ha consolidat amb altres novel·les, com 'L'estiu sense homes' (Empúries / Anagrama, 2011), 'El món resplendent' (2014) i la recent 'Records del futur' (2019). També amb assajos com 'Vivir, pensar, mirar' (Anagrama, 2013) i 'La dona que mira els homes que miren les dones' (2017).