Barcelona"Em va volar el cap com no ho havia fet cap llibre abans". Santi Balmes, el cantant de Love of Lesbian, es refereix a Un món feliç, d'Aldous Huxley, que va llegir amb 16 anys. El va impactar que el 1931, vuit anys abans de la Segona Guerra Mundial, l'escriptor anglès hagués pogut preveure d'una manera tan exacta un futur tan llunyà (la trama s'inicia a Londres el 2500 dC). "Això només ho pot fer un geni". Balmes explica que l'inici de la novel·la és demolidor i addictiu, i que no ha trobat cap més llibre que li plantegés la història d'una manera tan interessant.

Huxley presenta la societat d'Un món feliç a través d'una explicació que una mestra dona a uns infants. Les criatures es fabriquen fora de l'úter i mitjançant unes màquines que permeten fer diferències en el seu desenvolupament les separen per castes: els Alfa, els Beta, els Gamma, els Delta i els Èpsilon. Les classes proletàries estan condicionades des de la gestació perquè puguin treballar i no envegin les dirigents, sinó que vegin les tasques de direcció com un mal de cap. "És perversament preciós perquè, en realitat, tots són feliços", diu Balmes.

Quan els infants dormen escolten repetidament unes afirmacions segons la casta a la qual pertanyen i això fa que no hi hagi possibilitat de revolució perquè cadascú està conforme allà on pertany. Balmes explica que aquest exercici d'hipnotitzar-los, juntament amb una droga anomenada soma, fa que ningú pugui dubtar de viure en una societat increïble. També el va sorprendre que, a la novel·la, els Alfa i els Beta estiguin obligats a mantenir relacions sexuals entre tots i no hi hagi el concepte de parella: "El cabró s'inventa el concepte del poliamor".

Segons Balmes, Huxley no planteja el llibre com una crítica sinó com una possibilitat. Diu que és molt hàbil i, fins i tot, arriba un punt en què et penses que l'organització plantejada és la ideal per a una ciutat: "És molt pervers, acabes abduït per aquest sistema tan eficaç de societat", admet el cantant de Love of Lesbian.