Barcelona"Joan Maragall és un dels puntals de la tradició catalana moderna: el pas de Verdaguer a la literatura del segle XX no hauria sigut possible sense una figura com la de l'autor de Visions & cants", recorda l'editor Jordi Cornudella, coincidint amb la publicació del primer volum de les Obres completes de Joan Maragall, que ha arribat a les llibreries després d'una llarga gestació.

De l'edició crítica se n'han ocupat tres experts en l'escriptor: Ignasi Moreta, Lluís Quintana Trias i Francesco Ardolino. "La primera reunió va ser el gener del 2004 –recorda Moreta–. A partir d'aquí la voluntat era impulsar l'Any Maragall, que es faria el 2010-2011, coincidint amb els 150 anys del naixement del poeta i el centenari de la seva mort, preparar el primer congrés internacional dedicat a la seva obra [2011] i començar a preparar l'obra completa". Encara que el gruix de la feina es va entregar "fa una dècada" el projecte no s'ha materialitzat fins ara. L'obra es repartirà en cinc volums, el de poesia i teatre que es presenta ara, tres de prosa i un últim de traduccions. "Per a aquest primer volum hem partit de la feina de Glòria Casals, que després de jubilar-se de la docència universitària ens va deixar fer servir tot el seu material", diu. Casals havia preparat l'edició crítica de la Poesia de Maragall per a La Magrana [1998] i, ja en col·laboració amb Lluís Quintana, el volum homònim en butxaca [Labutxaca, 2010].

"Maragall ha sigut un dels valors clarament estables de la literatura catalana moderna –afegeix Cornudella–. A més de ser una figura de transició, alguns dels seus poemes, com ara La vaca cega i Cant espiritual, formen part de l'imaginari col·lectiu i, a través dels articles, es va constituir com un referent de la classe moral benpensant". El seu controvertit paper durant la Setmana Tràgica va ser analitzat per Josep Benet a Maragall i la Setmana Tràgica (Edicions 62, 1963). Més endavant, Ignasi Moreta va estudiar el pensament de l'escriptor a No et facis posar cendra (Fragmenta, 2010). "El món de la filologia catalana va rebre l'assaig més aviat malament –explica l'autor–. A l'escola marxista, iniciada per Molas i continuada per Castellanos, Marfany i Murgades, no els va agradar gens que, en la globalitat del pensament de Maragall, hi tractés també l'aspecte religiós. Se'm va retreure que no fes una lectura literària dels textos, aspecte amb el qual no estic d'acord, i un dels pocs que em van defensar a l'època va ser l'hel·lenista Carles Miralles".

Virtuts i perills de formar part del cànon

La publicació d'una obra completa ha de servir per reconsiderar la importància i vigència d'una aportació que, en el cas de Maragall, abraça tots els gèneres menys la ficció en prosa. "Maragall no està de moda –diu Moreta–. Hi ha tanta unanimitat que forma part del cànon que corre el perill de ser convertit en monument. Maragall té adeptes, sí, però no són combatius com els carnerians, per exemple". Cornudella comparteix aquesta apreciació. "Els poetes, si funden escola, ho fan sobretot gràcies a criteris formals –defensa–. De Carner se'n valora el virtuosisme mètric i rítmic, també l'artització. De Verdaguer, que crea una llengua aptíssima per escriure poesia romàntica o cançó neopopular". No és el cas de Maragall: "No és un esteta, més aviat al revés. Però encara que llegint-lo et puguis fer la imatge d'algú que formalment pot ser poc traçut, és algú moralment articulat. Maragall sempre permet abordar discussions conceptuals, el fons de les coses".

Entre les últimes lectures crítiques de la seva obra, a més de la d'Ignasi Moreta, destaquen la de D. Sam Abrams a Llegir Maragall, ara (Proa, 2010) i la d'Enric Casasses –en vers–, Intent de comentar-hi el poema de Joan Maragall 'Soleiada' (Vitel·la, 2014). "Un dels autors més crítics amb Maragall va ser Gabriel Ferrater –fa memòria Moreta–. La meva tesi és que sota aquest rebuig s'hi amagava una seducció enorme. En una de les lliçons incloses a Curs de literatura catalana contemporània admet que és el poeta més important de contingut de la modernitat. Va ser un autor d'una profunditat enorme, però li han retret poca cura tècnica, que no fila prim i que fa anar el lèxic d'aquella manera... Si el compares amb Carner pots veure una certa incúria formal, però d'aquí a presentar-lo com un aficionat hi ha una distància molt gran". Cita, en aquest sentit, la tragèdia que va deixar manuscrita i sense publicar, Nausica, inclosa al volum. "Allà, els versos mal fets es poden comptar amb els dits d'una mà –diu–. Maragall treballa molt millor del que el tòpic noucentista ens ha fet creure".

Un inèdit de joventut

Entre les novetats de Poesia i teatre hi ha la nova ordenació de Notes poètiques, "conjunt de provatures literàries i esbossos de poema", i també el text de joventut Cada nit, ans d'adormir-me. "Hi vam arribar a través d'un bibliògraf que em va ensenyar un manuscrit de Maragall que tenia a casa i que em va dir que n'hi havia un altre a Igualada –resumeix Moreta–. Vaig anar-me-n'hi. Era l'advocat Eduard Salat, que compra manuscrits i llibres en el seu temps lliure i que em va descobrir aquest poema de joventut, datat del 1882, quan Maragall té 21 anys".

Cornudella confirma que els tres volums de prosa "estan pràcticament a punt i han de sortir el 2021". Un any després apareixeran les traduccions de Maragall reunides. L'escriptor barceloní va ser un dels principals introductors de la literatura alemanya al context català a principis del segle XX: es va ocupar d'autors com Nietzsche, Novalis i Goethe. D'aquest últim, Comanegra n'acaba de reeditar la traducció de l'obra de teatre Ifigènia a Tàuride.

La de Maragall no és l'única obra completa en curs a Edicions 62. "En el mateix format tenim Rodoreda i Carner –recorda–. D'aquest últim sortirà el segon del primer volum el gener del 2021". També l'any que ve es reunirà la poesia completa de J.V. Foix i la de Miquel Martí i Pol. Cadascuna ocuparà dos volums.