BarcelonaUn jurat integrat per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada ha decidit premiar 'Allò que va passar a Cardós', novel·la de Ramon Solsona, amb el 18è premi Joaquim Amat-Piniella, imposant-se a 'Argelagues', de Gemma Ruiz, 'La sorra vermella', de J.N. Santaeulàlia i 'L'últim passatge de Walter Benjamin', d'Enric Umbert.

'Allò que va passar a Cardós' (Proa / Tusquets, 2016) arrenca amb l’assassinat d’un guàrdia civil als afores d’un poble del Pirineu durant una nit d’hivern en què la neu esblanqueeix el paisatge. A partir d’aquest esquer inicial, l’autor presenta una història calidoscòpica, habitada per desenes de personatges que viuen o treballen a Cardós i als seus voltants.

“El llibre comença el 1965, quan el franquisme més aspre i de postguerra ja s’havia acabat -feia memòria Solsona coincidint amb la presentació de la novel·la-. Els maquis ja no combatien. La societat era una mica més desinhibida: el 1965 els Beatles ja havien publicat uns quants discos, i la gent ja començava a tenir una altra frescor”.

Un poble que va necessitar moltíssima gent

Solsona va descobrir l’epopeia de la construcció de centrals hidroelèctriques mentre descansava uns dies al Pirineu, ara fa sis anys. “Al moment de marxar vaig dir a la gent de la recepció de l’hotel: «Quina vall més tranquil·la». I ells em van respondre: «Abans això havia sigut la Rambla»”. Solsona coneixia la història dels pantans del Pirineu, però en canvi no tenia constància de l’aixecament de les hidroelèctriques ni de les emigracions massives de treballadors per construir-les. L’empresa imaginària de la novel·la, Cohisa, recluta centenars d’assalariats que, a canvi d’un sou, accedeixen a instal·lar-se temporalment en un lloc inhòspit i aïllat. “El poble va necessitar moltíssima gent -va explicar-. Els portaven des d’Andalusia, i n’hi havia que es queixaven: «Nos han engañado. ¡Esto no es Barcelona! », deien. L’any amb més afluència de treballadors va ser el 1965. N’hi havia 2.500. Aquella gent portava feina, problemes, diners i alegria”.

Nascut a Barcelona el 1950, Ramon Solsona ha publicat llibres com 'Figures de calidoscopi' (1989), 'Les hores detingudes' (1993) i 'No tornarem mai més' (1999), totes elles a Quaderns Crema. Amb 'L'home de la maleta' -publicada a Proa- va guanyar el premi Sant Jordi 2011.

El premi Amat-Piniella es va convocar per primera vegada l'any 2000, "destinat a guardonar novel·les històriques inèdites centrades en grans moviments socials i contemporanis". En aquesta primera etapa es va guardonar autors com Rafael Vallbona, Manuel Valls i Norberto Delisio, Josep Maria Loperena i Agustí Segarra. A partir del 2007 es van canviar les bases i el premi va començar a reconèixer "una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries publicat immediatament l'any anterior". Entre els guanyadors d'aquesta segona etapa hi ha Antoni Pladevall, Jordi Coca, Jordi Puntí, Sílvia Alcàntara, Monika Zgustova, Pep Coll i Martí Domínguez.