LITERATURA
NÚRIA JUANICO
Barcelona

Dibuixar el segle XX des de la perifèria

Rafael Vallbona publica ‘La casa de la frontera’

L’escriptor Rafael Vallbona durant la presentació de La casa de la frontera a la llibreria Laie. / FRANCESC MELCION Zoom

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) manté una amistat antiga i ferma amb la Cerdanya. La seva fascinació per aquesta terra muntanyosa i perifèrica ja s’intuïa a La comuna de Puigcerdà (Columna, 1999), però ara agafa volada amb La casa de la frontera (Edicions 62, 2017). La novel·la, guanyadora del 37è premi BBVA Sant Joan, ressegueix el segle XX des de la mirada de la família Grau, una nissaga arrelada al barri de la duana de Puigcerdà.

La casa que regenten, que amb el temps es transforma en un hostal, un establiment de queviures i una botiga de bicicletes i esquís, actua de testimoni mut dels esdeveniments històrics i les vivències de cinc generacions. “Per les portes de la casa de la frontera hi ha passat el segle XX. Han viscut les carlinades, les dues guerres mundials, la Guerra Civil, l’èxode dels refugiats i les primeres onades de la modernitat als anys 60”, explica Vallbona, que és autor de més de 50 llibres. A aquesta novel·la ha volgut plasmar la història dels darrers 100 anys “des d’una visió no mesocràtica, perquè els relats sempre s’acostumen a construir des del centre”. Moure l’òptica geogràfica dels fets li permet incidir en episodis que probablement han passat més inadvertits, com ara l’arribada al poder dels anarquistes a Puigcerdà el 1936 i el pas d’alts càrrecs del govern basc pel municipi.

El contingut històric té un pes rellevant a l’obra, però Vallbona rebutja la categoria de novel·la històrica perquè “les etiquetes fan més mal que bé” i perquè al llibre “també hi ha fragments epistolars, un relat negre i moments d’aventures i de reporterisme”, diu. Gestada durant nou anys, l’obra trenca amb la concepció paradisíaca de la Cerdanya “que s’acostuma a tenir des de fora”, com també amb la idea que “la frontera és una ratlla pintada a terra i que separa dos indrets”. L’aridesa i l’isolament del territori incideixen directament en la manera de ser dels personatges, que “són estranys” i viuen “en un no-lloc on pul·lula molta gent buscant una nova esperança o un lloc al món on tornar a començar”.

Una novel·la fruit d’un àpat

La història de la família Grau guia un relat “un 99% real”, diu Vallbona. Tot i això, introdueix alguns elements de ficció al llibre i incorpora la seva pròpia figura als episodis que transcorren en l’actualitat. Vallbona justifica aquest recurs com “una manera d’obrir i tancar la trama”, que en gran mesura es nodreix dels records de la Carme, la matriarca, quan decideix abaixar per últim cop la persiana de l’establiment.

La presència de l’escriptor al llibre també serveix per explicar com va sorgir la novel·la. Malgrat que coneix la família Grau des de fa temps, escriure sobre ells va ser fruit de la casualitat. Mentre compartien un àpat, els protagonistes van explicar pinzellades de la història familiar, com ara el pas d’alts funcionaris del govern basc per l’hostal. “Vaig veure que hi havia un tema i vaig començar a preguntar-los més coses”, recorda. Per a ell, La casa de la frontera és un exemple que “hi ha moltes històries, però només prenen dimensió literària quan les convertim en relats”.

Quatre títols d’un escriptor prolífic

'Els dies rojos' (Columna, 1994)

Fruit d’una experiència a Rússia, la segona novel·la de Vallbona és una baixada als inferns d’un grup de yuppies.

'La comuna de Puigcerdà' (Columna, 1999)

Representa la descoberta de l’autor de l’univers ceretà i la seva fascinació per la frontera.

'El tant per cent' (Alrevés, 2014)

Amb l’impacte recent de la crisi, l’autor firma una història sobre corrupció urbanística.

'Tros' (Pagès Editors, 2017)

Guanyadora del 25è premi Ferran Canyameres, Tros és un western negre farcit de silencis i de boira.