Premi Proa a l'amor més famós i controvertit de la literatura catalana

BarcelonaLa història d'amor entre Mercè Rodoreda i Joan Prat va començar a l'exili, va patir els sotracs de la Segona Guerra Mundial i va sobreviure als intents per part del crític literari i poeta de tornar amb la seva dona, Montserrat Trabal, amb qui tenia una filla. "La seva relació va passar per nombrosos alts i baixos emocionals i va despertar moltes suspicàcies. És l'amor més famós i controvertit de la literatura catalana del segle XX", afirma Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), que amb la seva primera novel·la, Mercè i Joan, ha rebut el sisè premi Proa, dotat amb 40.000 euros, durant el transcurs d'un sopar al Museu Tàpies.

Comas-Arnal parla amb fascinació de tots dos intel·lectuals, que han motivat prèviament assajos com Afinar l'estil (Institut d'Estudis Catalans, 2022). "Va ser a partir de la recerca feta per aquest llibre i d'algunes novetats editorials més recents, com ara Ells no saben res [Club Editor, 2023] i la biografia que va escriure Quim Torra sobre Joan Prat, que vaig decidir narrar la seva història en forma de novel·la", continua l'autora, que també ha dedicat un assaig a investigar el significat dels somnis en la narrativa de Rodoreda (El somni blau, IEC, 2020) i té un pòdcast dedicat a comentar l'obra de l'autora de La plaça del diamant, que porta per títol La Maraldina, nom de la muntanya que apareix a La mort i la primavera.

Prat, que signava els articles i poemes amb el pseudònim d'Armand Obiols, "estava destinat a ser una de les grans veus de la literatura catalana –recorda Eva Comas-Arnal–. Tenia molts projectes al cap, però en va acabar executant pocs. De camí cap a Roissy-en-Brie, on es va exiliar amb Rodoreda i amb una vintena d'intel·lectuals més, pensava en la novel·la de detectius que tenia al cap i que no va culminar. Més endavant, quan ell i Rodoreda van fugir de París després de l'entrada dels nazis, ell portava un quadern de notes on anotava tots els detalls per fer-ne, deia, «un relat molt mogut». Al final, va ser la Mercè qui va acabar escrivint Orleans, 3 quilòmetres".

Deixar la parella i els fills a Catalunya

Va ser al castell de Roissy-en-Brie on van arribar Prat i Rodoreda després de la derrota republicana durant la Guerra Civil espanyola. "Es van enamorar en aquell ambient de somni, en un moment complicat de les seves vides", explica l'autora. Tant Prat com Rodoreda havien deixat les parelles a Catalunya: "Ella estava casada amb un tiet seu [Joan Gurguí], amb qui tenien un fill. Ella veia aquest tiet com una força opressiva, i després de la Segona Guerra Mundial, si s'hagués derrocat el règim franquista, hauria pogut tornar. Haver deixat el fill és un dels grans retrets que encara es fa a Rodoreda". La història de Prat és lleugerament diferent: "Estava casat amb Montserrat Trabal, que es va quedar a Sabadell amb la filla que tenien, l'Anna Maria. No es van divorciar i s'escrivien cartes fins que Rodoreda ho va descobrir. De fet, el triangle que formaven la Mercè, en Joan i la Montserrat no es va trencar fins al 1948, però no avançaré què passa perquè faria un gran espòiler de la novel·la".

Mercè i Joan, quearribarà a llibreries el dimecres 13 de novembre, també dedica diversos capítols a una de les etapes més fosques de Joan Prat. "Mentre malvivien a Llemotges, ell va ser forçat a treballar en una pedrera i en un camp d'aviació –explica l'autora de la novel·la–. Més tard, el 1941, des de Bordeus, Joan Prat i 400 espanyols més van ser traslladats en un camp infecte, des del qual els van portar a la base de submarins on ell es dedica a descarregar sacs de ciment i fusta". Fins que el 1942 va decidir escapar-se del camp. Quan el van enxampar, Prat, "ajudat pel diplomàtic Joan Climent Nolla i el polític Pau Romeva, va entrar a treballar per a l'administració dels nazis. Al cap de poc va dirigir el camp Lindemann". En comptes de parlar de col·laboracionisme, Eva Comas-Arnal es refereix a aquest episodi de la vida de Prat com "una baixada als inferns", durant la qual, a més d'entendre's amb figures com la de José María Otto Warncke –excombatent republicà que va acabar treballant per als nazis–, també "va estar en contacte amb la resistència i fins i tot va introduir un enllaç comunista al camp".

Per escriure Mercè i Joan, Eva Comas-Arnal ha volgut "distanciar-se" dels estils literaris de tots dos autors: "Era la manera d'ensenyar les seves vides d'una manera diferent, que el lector potser no s'espera". En nom del jurat, el filòleg i professor universitari Xavier Pla ha descrit la novel·la com a "brillant, noble i audaciosa". "Sotmesos als embats de la història més cruel –afegeix–, tots dos es mantenen sempre fidels a ells mateixos, a la paraula, a la llengua i a les conviccions cíviques i polítiques que defensen".