BarcelonaL'Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta i assagista nord-americana Louise Glück guanya el premi Nobel de literatura 2020. Nascuda a Nova York el 1943, Glück ha publicat una quinzena de llibres de poemes i reculls d'assajos. El jurat del Nobel valora de l'autora que "amb la seva obra busca la universalitat, i ho fa a través de mites i motius clàssics", des de Persèfone i Eurídice fins a Dido. "Té una veu poètica inconfusible, que amb una bellesa austera aconsegueix convertir l'existència individual en universal", ha afegit Mats Malm, secretari permanent de l'Acadèmia, poc després de l'anunci, que un cop més ha aconseguit sorprendre el món de les lletres. Aquest any, entre els noms que havien sonat més a les travesses hi havia Maryse Condé, Haruki Murakami i Margaret Atwood.

L'últim llibre de Glück, Nit fidel i virtuosa (2014), ha sigut publicat en català a la valenciana Edicions del Buc, traduït per Núria Busquet i Molist. "És un volum extraordinari, estructurat al voltant de la mort, amb poemes onírics plens de records i viatges, escrits en un estat d'inspiració remarcable, i també plens de llum", ha assegurat Malm, de l'Acadèmia Sueca. En castellà, bona part de l'obra de Louise Glück es pot llegir a Pre-textos, editorial també valenciana. Entre aquests títols hi ha Las siete edades (2011), Vita nova (2014), Praderas (2017) i Una vida de pueblo (2020).

Una veu exigent, però amb humor

Així tancava Malm una intervenció en què ha volgut repassar les principals fites de l'autora nord-americana, que va debutar el 1968 amb Firstborn [Primogènita]. "De seguida es va convertir en una jove poeta molt ben considerada, amb uns lectors que van anar creixent, primer als Estats Units, més endavant a la resta del món –ha aclarit el secretari–. Entre els llibres que la van consolidar hi ha Ararat, del 1990, i The wild iris [L'iris salvatge], del 1992". A l'hora de descriure les particularitats de l'obra de Glück, l'Acadèmia Sueca en remarca "el retrat de la vida familiar, la intel·ligència austera i juganera i el refinat mètode de composició dels versos". Tot i que la seva veu pot sonar "càndida" i "intransigent", també està "impregnada d'humor i enginy".

La gran expectació del Nobel

L'expectació pel premi Nobel de literatura, un dels més prestigiosos i el més ben dotat del món –amb deu milions de corones sueques, quantitat equivalent a uns 950.000 euros–, fa que cada any diversos noms despuntin a les cases d'apostes. Aquest 2020, els cinc autors més ben posicionats eren, per ordre descendent, Maryse Condé, Liudmila Ulítskaia, Haruki Murakami –favorit des de fa anys–, Margaret Atwood i Ngugi wa Thiong'o.

Tot i que l'Acadèmia Sueca insisteix que no premia ni literatures ni països, sinó autors, les seves decisions de vegades semblen seguir un criteri de rotació de continents i llengües, tot i que el predomini històric occidental és aclaparador: el 80% dels guanyadors han nascut a Europa o a l'Amèrica del Nord.

Des que es va crear el 1901, el Nobel de literatura ha distingit 114 autors, dels quals només 16 són dones, i en quatre ocasions el guardó ha sigut compartit, l'última vegada el 1974. La llengua anglesa domina el palmarès amb 30 autors guardonats, per 14 autors en llengua francesa, 14 en alemany i 11 en llengua castellana. Entre els últims guanyadors del Nobel hi ha Mario Vargas Llosa, Patrick Modiano, Bob Dylan i Svetlana Aleksiévitx. Després d'una crisi a l'interior de l'Acadèmia Sueca que va obligar a suspendre l'entrega del Nobel el 2018, l'any passat se'n van concedir dos, a Olga Tokarczuk i a Peter Handke.