Barcelona"Durant molt de temps vaig tenir un Renault 4L. Encara que era un cotxe petit, no em calia tallar cap braç ni cap cama dels tres fills perquè hi cabessin". Amb aquesta anècdota, Àlvar Valls –corrector, traductor i autor d'una quinzena de llibres nascut a Barcelona el 1947– mira de recordar que la monumentalitat de la seva segona novel·la, Entre l'infern i la glòria, era tan compacta i necessària com la seva família. I aquest dilluns ha obtingut una bona recompensa: ha guanyat el 50è premi Crexells, dotat amb 6.000 euros. Les més de mil pàgines d'aquesta novel·la biogràfica sobre Jacint Verdaguer van passar per una primera editorial, que pretenia "reduir-la a la meitat" després que l'autor hagués provat sort amb el premi Sant Joan, que no va guanyar; llavors, a través de l'escriptor Jordi Coca va arribar a Josep Cots, fundador d'Edicions de 1984.

"Les casualitats juguen un factor important en aquest sector nostre –ha recordat Cots a l'Ateneu Barcelonès–. Quan vaig començar a llegir la novel·la l'estiu del 2019 em vaig adonar que superava tot el que s'havia escrit sobre Verdaguer fins llavors". No era poca cosa: des de la ficció s'hi han aproximat Isabel-Clara Simó, Andreu Carranza, Jordi Lara i Daniel Palomeras, i a través de l'assaig o la biografia hi han dit la seva, entre altres, Joaquim Molas, Sebastià Juan Arbó, Narcís Garolera, Perejaume i Marta Pessarrodona. "És una novel·la emotiva i ambiciosa, que permet recordar una vida espectacular i la història del país durant la segona meitat del segle XIX", ha afegit Cots. L'editor, professor i escriptor Joan Santanach, en nom del jurat, ha recordat algunes de les raons per les quals se l'ha escollit guanyadora en un any amb dotze aspirants al guardó: "És una magnífica novel·la biogràfica de Verdaguer, no una biografia novel·lada. Valls converteix la vida de Verdaguer en material literari de primera. El retrat del personatge convenç, el lector en ressegueix els pensaments, els patiments i les conviccions. L'època també està molt ben reconstruïda".

Quinze anys de feina

Un dels motius pels quals Entre l'infern i la glòria ha agafat una embranzida lenta però sostinguda entre els lectors és que la novel·la es va publicar deu dies abans del confinament, el 5 de març del 2020. També la dimensió del projecte, que d'entrada pot espantar, tot i que es tracta d'una història que flueix a un ritme remarcable tot i ser tan extensa. "Hi he dedicat més de quinze anys, a Verdaguer –recorda l'autor–. De fet, la novel·la va néixer a partir d'un doble projecte que vam començar amb la meva dona, Roser Querol: una bibliografia sobre el que s'ha escrit d'ell, de la qual tenim més de 8.000 fitxes, i una cronologia dia a dia de la seva vida. Tenim informació, ara mateix, de més de 7.000 dies".

Àlvar Valls no va debutar en la novel·la per a adults fins al 2019, amb El dinovè protocol (Voliana). "Imaginava què hauria pogut passar si el 27 d'octubre la independència de Catalunya s'hagués fet efectiva. Creia que tindria més repercussió que la novel·la de Verdaguer, però ha acabat sent al revés", diu. Entre l'infern i la glòria avança a dos temps: a partir de la reconstrucció minuciosa dels últims divuit dies d'agonia del poeta el 1902 a Vil·la Joana, a Vallvidrera, l'escriptor narra totes les gestes i contradiccions del personatge. "Verdaguer és multifacètic, és un personatge perfecte per a una novel·la –admet Valls–. De la mateixa manera que molts autors de teatre es proposen fer un muntatge de Fedra al llarg de la seva trajectòria, els escriptors haurien de fer el mateix amb Verdaguer. Té tantes cares que ningú no l'esgotarà mai".