BarcelonaNo és la primera vegada que Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) guanya el Crexells –el va rebre el 2004 gràcies a El dia de l'ós– i Junil a les terres dels bàrbars, la seva última novel·la, també ha estat recompensada prèviament amb el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l'any, dotat amb 25.000 euros. La memorable Junil i la seva peripècia fins als confins de l'Imperi Romà durant el segle I dC s'ha guanyat el jurat de la 51a edició del guardó de l'Ateneu Barcelonès, integrat per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila, Eva Piquer i Lluïsa Julià.

El Crexells, dotat amb 6.000 euros, va ser creat el 1928 i premia la novel·la més destacada de l'any anterior. Al seu palmarès hi ha Aloma, de Mercè Rodoreda; Vals, de Francesc Trabal; Dins el darrer blau, de Carme Riera, i Sense alè, de Josefa Contijoch.

Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís, va ser publicat per Club Editor el setembre passat i va ser el primer dels quatre títols del nord-català que l'editorial dirigida per Maria Bohigas publicarà fins al 2024. Properament, tornaran a llibreries Els ulls de sorra (1993) i El dia de l'ós (2004) –que va posar en circulació La Magrana i descatalogades des de fa anys– i Cròniques del déu coix, que va publicar Proa el 2013.

Civilització i barbàrie

"La idea de la novel·la va sortir mentre llegia sobre Ovidi, que va passar de ser el gran poeta viu del moment a ser un miserable desterrat a Tomis –explica Lluís–. El que m'interessava més és que no se sap exactament per quin motiu va passar això. Ell es moria de ganes de tornar a algun lloc on es parlés llatí". Quan Junil descobreix Les metamorfosis a la llibreria on treballa enganxant fulls de papir queda captivada per la bellesa de les paraules de l'autor. "La Junil és com una mena de fan del poeta fa més de 2.000 anys", bromeja Lluís. Al llibre, la mort del pare provoca la fugida de la noia, que vol arribar fins al lloc on viu Ovidi i, fent camí, va guanyant adeptes a la seva singular expedició. "Una de les preguntes que em faig al llibre és qui són els bàrbars i qui són els civilitzats –recorda l'escriptor–. És una pregunta que ens podem fer sobre el segle I dC però que també és molt pertinent si pensem en l'actualitat".

Junil a les terres dels bàrbars també reivindica la dignitat dels esclaus i la força de la paraula literària –tant l'escrita com l'oral–, denuncia el tracte que rebien les dones a l'Imperi Romà i, sense voler, "crea una microsocietat utòpica". Tot això ho fa en un català enlluernador i ric, en la línia de novel·les com El navegant (Proa, 2016) i Jo soc aquell que va matar Franco, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi el 2017, i posteriorment també tres premis a obra publicada: l'Amat-Piniella, el Maria Àngels Anglada i l'Ictineu.