Howard Fast (1914-2003) va escriure Espàrtac l’any 1951 des de la presó. Complia condemna per no voler revelar dades sobre els companys del Comitè d’Ajuda als Refugiats Antifeixistes durant la Guerra Civil. Gràcies a l’editorial L’Agulla Daurada i a la traductora Lola Fígols, ara podem llegir per primera vegada la novel·la en català, un llibre que malgrat les seves 450 pàgines ens ressona gràcies a (o per culpa de) l’adaptació cinematogràfica que en va fer Stanley Kubrick l’any 1960 i que ens hem empassat cada Setmana Santa de la nostra vida.

Entre el rigor històric i l’esperit revolucionari, Espàrtac narra la història d’un esclau gladiador que engendra una revolta sense precedents que marca la fi de la República romana. Amb un missatge polític vigent que interpel·la sobre l’esclavitud, el poder i la lluita eterna per la llibertat, la novel·la de Howard Fast va ser rebutjada per les editorials –que no es volien mullar amb la publicació d’un autor jueu americà d’ascendència ucraïnesa compromès amb la societat del seu temps i amb els drets de les minories–, va sortir a la llum autopublicada, se’n van vendre 45.000 exemplars de l'edició en tapa dura, i va superar els diversos milions després de ser traduïda a 56 llengües.

La novel·la comença poc després de la Tercera Guerra Servil. Tres joves patricis romans, Gai Cras, la seva germana Helena i la seva amiga Clàudia, emprenen un viatge des de Roma cap a Càpua per la Via Àpia. Durant el trajecte, veuen les restes visibles del càstig romà: tot d’esclaus crucificats, símbol de la derrota dels insurgents. El primer dia de viatge el grup topa amb personatges que representen diverses capes de la societat romana (polítics, comerciants, oficials, etc.), i tots opinen diferent sobre l’esclavitud. A la nit, ja aposentats en una luxosa masia, es reuneixen amb personatges històrics reals i d’altres de ficticis relacionats amb el conflicte. Mantenen llargues converses sobre la guerra i, de nou, el paper de l’esclavitud en l’estructura de la República romana, una temàtica que dispara el flashback sobre la peripècia del gran Espàrtac, que, malgrat la bona intenció de tornar la llibertat al poble, acaba morint. La novel·la acaba en el present narratiu, amb els romans entomant les seqüeles polítiques i ètiques de la guerra.

Espàrtac explica la peripècia de l’esclau homònim a l’Antiga Roma. Reconstrueix la història i la vida de l’heroi, situades l’any 76 aC. El llibre està narrat des de la perspectiva distant d’aristòcrates romans com Cras i Grac, però també des del punt de vista dels esclaus en temps present. La novel·la de Fast reflexiona sobre la llibertat i l’esperança com a conceptes essencials de la supervivència humana. Si bé és cert que s’ha titllat el llibre de propaganda disfressada de ficció històrica, Fast defuig l’èpica tant com pot i se centra en la psicologia dels personatges per incidir en aspectes com la psicologia del dominador, del privilegiat. Aquest estil narratiu basat en l’estructura fragmentària, pausada, fa pensar en una obra de teatre construïda a còpia de diàlegs, opinions i escenes encadenades. En paral·lel, també resulta molt actual pel que fa al tema de l’esclavitud, que actualment es presenta sota disfresses variades però que malauradament encara existeix per tot arreu.