BarcelonaAl llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.

Als 91 anys, Pere Lluís Font ha rebut el 57è Premi d'Honor en un Palau de la Música ple d'amics i admiradors de la seva tasca, entre els quals hi havia editors com Ernest Folch i Xavier Mallafrè; el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l’expresident Jordi Pujol, que ha entrat al recinte amb un somriure d’alegria gravat al rostre. El primer a intervenir ha estat Jaume Casals, exrector de la Universitat Pompeu Fabra i antic alumne del guardonat. "Som multitud, els alumnes candidats a pintar el professor Pere Lluís Font —ha començat—. Els meus colors són els d’una severitat inicial, els d’una invitació a un respecte quasi paternal i els del reconeixement d’un afecte i d’una escalfor inesperats". Casals ha destacat, per sobre de tot, "l’humor curt, controlat i irònic", de Lluís, "un to precís que ressona de vegades en qui el llegeix o l’escolta, un humor amb un pessic d’erudició". L’obra "ingent" del Premi d’Honor, conreada "durant set dècades, de moment", ha assenyalat Casals, és una hàbil combinació de "saviesa, paciència i art".

Elegia per a la cultura general

Va ser Pere Lluís Font un dels impulsors de la col·lecció Textos filosòfics el 1981, gairebé un centenar de títols que inclouen llibres fonamentals de Kant, Schopenhauer, Hume, Hegel, Kierkegaard, Fichte i Descartes, alguns disponibles per primera vegada en català. En paral·lel a la labor com a editor i com a professor d'història de la filosofia —primer a la Universitat de Barcelona, més endavant a l'Autònoma—, Lluís ha traduït obres clau del pensament modern com Discurs del mètode, de René Descartes (Edicions 62, 1996) i ha editat Crítica de la raó pràctica, d'Immanuel Kant (Edicions 62, 2003). Una de les seves últimes grans traduccions ha estat Pensaments i opuscles, de Blaise Pascal (Adesiara, 2021), que va rebre el Premi Nacional a la millor Traducció, a la qual cal afegir-hi els Poemes essencials de Sant Joan de la Creu (Fragmenta, 2025).

Pere Lluís Font ha tingut "dues dèries", com a professor. La primera: "La qualitat expressiva, oral i escrita, especialment en la nostra llengua, que és la més maltractada". La segona: "L’intent de fer valorar la cultura general". "Sé que té poc prestigi —ha afegit—. A un metge se li pot morir un pacient, però una mancança cultural no mata ningú. Una de les herències terribles de la nostra època serà la pèrdua de la cultura general". El Premi d’Honor ha estat generós a l’hora de descriure el valor de la lectura: "Dec als llibres tot el que soc. Llegir ha estat la meva pàtria: és aquí on trobo els sants filosòfics de la meva devoció".

Ensenyar a llaurar l’esperit

Durant l’acte de recepció del Premi d’Honor, Marina Rossell i Xavi Lloses han interpretat Cant espiritual i s’han pogut sentir poemes com Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, i Ara mateix, de Miquel Martí i Pol. També una segona glosa, a càrrec de David Jou, catedràtic de física, traductor i poeta, que ha definit Lluís Font com a "pedra, llum i font transmutades en passió, lucidesa i fecunditat". Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural —entitat que convoca el premi anualment— ha recordat que "Pere Lluís Font ha estat estudiant i parlant dels altres durant dècades: és per aquest motiu que es resisteix a ser anomenat com a filòsof". "La cultura no ens protegeix de tots els mals: tanmateix, sense cultura ni filosofia som més fràgils i vulnerables —ha advertit Antich—. Som dels que creuen que en el fons del filosofar s’alça la llibertat".

Pere Lluís Font ha tancat l’acte amb una serena i emotiva intervenció. "Estudiar i ensenyar filosofia és una manera d’ensenyar a llaurar el propi esperit —ha dit Lluís, que ha centrat la intervenció en la llengua i la filosofia—. Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia. En cada llengua traspunta el fons de la personalitat dels seus parlants d’una manera diferent". Lluís ha recordat també que, en relació a la poca consciència lingüística del país, "el pitjor mal dels catalans és l’autoodi". "La més difícil de les revolucions és la mental —ha afegit—. La servitud resulta còmoda quan va acompanyada de panem et circenses".

El 57è Premi d’Honor ha acabat el discurs elogiant la filosofia, al mateix temps que demanava que se l’alliberés de "certa solemnitat". "La majoria de filòsofs catalanoparlants han estat durant molt de temps castellanoescrivents —ha continuat—. És per això que amb Josep Calsamiglia i Josep Ramoneda vam engegar la col·lecció Textos filosòfics". Quatre dècades després, el pensament en català floreix a través de llibres d’autors del país i de traduccions. I Pere Lluís Font és a punt d’afegir un nou títol a la bibliografia, La filosofia al natural, "un assaig de distribució imminent" que caldrà llegir, perquè vol ser una síntesi de tota una vida dedicada a pensar i repensar.