BarcelonaQuan era petita i sortia de l'escola, Cheng Chui Ping "era l'encarregada de tallar la llenya i de cultivar un petit tros de verdures", i també "ajudava a criar els porcs i els conills de la família". Nascuda el 1949, Ping va créixer a Fujian, una província rural de República Popular de la Xina, on la fam matava milers de persones cada any, però ha acabat passant a la història com una de les contrabandistes de persones més conegudes del món: entre el 1984 i el 2000 va aconseguir que més de 3.000 xinesos entressin de manera il·legal als Estats Units, negoci gràcies al qual va acabar guanyant gairebé 40 milions d'euros.

Coneguda com la Germana Ping, quan va ser condemnada el 2006 la contrabandista era una carismàtica àvia de 57 anys que tenia una botiga de tot a cent al Chinatown novaiorquès. Un dels periodistes que es va interessar per ella va ser Patrick Radden Keefe, redactor de la revista The New Yorker i llavors autor d'un únic llibre, Chatter: Dispatches from the secret world of global eavesdropping (Random House, 2005). "Sempre que treballo en algun tema m'agrada fer-hi una immersió total, i en el cas de la Germana Ping el repte era rescatar el Chinatown dels anys 80 i 90, que era un lloc molt violent i perillós –comenta ara el periodista–. En aquells moments hi havia molta gent desesperada per marxar de la Xina, però fa dues dècades, mentre escrivia Caps de serp, la xinesa s'havia convertit en una economia molt poderosa. Una part dels emigrants hi estava tornant".

Deixar-se ajudar per comptables i intèrprets

El resultat de la investigació de Patrick Radden Keefe va acabar plasmat a l'extens i interessant Caps de serp (2009), fins ara inèdit en català. El llibre ha estat publicat per Edicions del Periscopi –com els seus predecessors, també traduït per Ricard Gil– quatre anys després de No diguis res, una mirada aprofundida a la violència i les seves repercussions viscudes a Irlanda del Nord els últims 50 anys, i tres més tard que L'imperi del dolor, centrat en la crisi dels opiacis als Estats Units a partir de la implicació de la família Sackler. L'autor ha tornat recentment a la "grisa Nova York" després d'uns mesos a Barcelona, convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. "Va ser una gran experiència –recorda des de casa seva–. Catalunya és un d'aquells llocs encara marcat per l'ombra del passat. Ho he pogut percebre parlant amb gent molt diversa, que m'ha permès indagar una mica en la cultura i la història del país. Tinc moltes ganes de tornar-hi, i m'agradaria escriure'n alguna cosa, tot i que reconec que encara no he trobat com fer-ho".

En el cas de Caps de serp, per accedir de primera mà, "amb respecte i profunditat", a les màfies de contraban de persones, va comptar amb l'ajuda d'un comptable del barri que coneixia tothom, William Chang. "Fins i tot va acabar viatjant amb mi a la Xina: a més de tenir contacte amb molts dels protagonistes de la història que volia explicar, parlava el dialecte de Fujian, que era la llengua habitual entre ells", continua. Tal com s'explica al llibre, els caps de serp "fan de guia" de les rutes de contraban de persones: "Els petits caps de serp s'ocupaven del reclutament als pobles xinesos i els grans caps de serp gestionaven el finançament i la logística i s'embutxacaven la major part dels beneficis, des de la seguretat de les seves cases a Nova York, Hong Kong o Taipei".

Tot i el seu "perfil discret", la Germana Ping es va acabar convertint en una de les contrabandistes més importants del país. Quan ja estava entre reixes, Ping va acceptar que Patrick Radden Keefe l'entrevistés, però la presó, en canvi, no va acceptar la trobada. Llavors va començar la particular relació epistolar amb la convicta: "La intèrpret de Ping, Lili Lao, li traduïa les preguntes al seu dialecte, i ella, que hi tenia confiança, li responia amb molts detalls que ella després em traduïa a l'anglès –recorda–. Això em va acabar ajudant més que si ens haguéssim vist a la presó. Hi havia molta menys distància entre nosaltres així, a través de la intèrpret, que si m'hagués tingut a mi al davant, un home americà i jove".

El resultat, Caps de serp, es llegeix com un thriller, amb la particularitat que tot el que s'hi explica és real. "Als anys 80 i 90, el negoci del contraban de persones no era tan industrial com ara –admet Patrick Radden Keefe–. Si actualment vols entrar il·legalment als Estats Units des de la Xina ja no necessites un cap de serp. Només cal que viatgis a algun país de l'Amèrica Central i que des d'allà algú t'ajudi". Així com la Germana Ping va morir a la presó de càncer de pàncrees el 2014, personatges com Ah Kay, líder de la banda mafiosa Fuk Ching, han tingut un final molt diferent: "Kay té un negoci d'èxit a Nova York. Quan es llegeix el llibre i se sap quins actes havia arribat a cometre, et preguntes com pot ser que això sigui així".