Barcelona"Hi ha dues amenaces severes a la veritat, en el món d'ara: una és el poder polític i corporatiu; l'altra, la intel·ligència artificial". Com a bon periodista, Patrick Radden Keefe (Dorchester, 1976) sap que ha de "lluitar" per guanyar-se l'atenció del lector "des de la primera frase", i per això la seva intervenció com a primer convidat del programa Resident CCCB ha arrencat amb força i ha continuat amb afirmacions que, explicades de primera mà, són un bon toc d'alerta sobre el present i dibuixen un futur força inquietant. Durant l'estada de dos mesos a Barcelona, Radden Keefe comissariarà un cicle de converses, Veritats fràgils, i participarà en diverses trobades amb estudiants i lectors amb la intenció "de mantenir una relació més pausada i profunda amb la ciutat, també més sostenible", segons ha explicat la directora del centre, Judit Carrera.

"Com a redactor de la revista The New Yorker publico uns tres o quatre reportatges l'any i la meva feina consisteix a viatjar per tot el món buscant les millors històries", assegura. La que ara mateix el té atrapat és "l'assassinat a Londres d'un noi de 19 anys que s'havia fet passar per fill d'un oligarca rus". Radden Keefe ha triomfat com a reporter, però també en format llibre. El primer que va arribar a Catalunya va ser No diguis res (Periscopi/Reservoir Books, 2020), una impressionant aproximació al conflicte nord-irlandès a partir de les històries d'antics membres de l'IRA, víctimes de l'organització paramilitar i figures controvertides com la del polític Gerry Adams. El segon impacte va ser amb L'imperi del dolor (Periscopi/Reservoir, 2021), crònica de l'esplendor i retirada dels opioides als Estats Units i centrada en els propietaris de la farmacèutica que es va fer d'or amb el fàrmac, els Sackler. "Soc conscient que, d'un temps ençà, si escric sobre qualsevol persona o institució poderosa el primer que faran és demandar-me –explicava aquest dimarts al migdia–. El poder polític i corporatiu està cada cop més disposat a modificar la veritat".

Entre la utopia i l'apocalipsi

L'altre gran perill del nostre present és la naixent intel·ligència artificial. "És un tema que ens hauria de preocupar més precisament perquè avança molt ràpidament i no sabem exactament cap a on –assegura–. Fa uns mesos vaig participar en una trobada amb una dotzena de persones a Califòrnia, algunes de les quals venien de companyies capdavanteres de Silicon Valley. Em vaig encarregar de fer-los les preguntes senzilles que cap d'ells es planteja habitualment, i em va sorprendre que hi havia veus entusiastes que asseguraven que la intel·ligència artificial serà una mena d'utopia que ens alliberarà d'haver de treballar, mentre que uns altres se situaven a l'altre extrem i deien que el món de demà serà com el de Terminator 2". A la popular pel·lícula protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, els robots intel·ligents sotmetien els humans.

"Sempre que arriba una tecnologia nova creiem que les empreses la desenvoluparan de la millor de les maneres i de vegades deixem que es converteixi en una gran onada que se'ns acaba empassant –admet–. Durant els anys de l'administració Obama vam creure que Google i Facebook eren amics nostres. Ara ja no ho tenim tan clar". Radden Keefe recorda que si ara mateix demanés a ChatGPT que escrigués un article com si fos ell mateix, oferiria una barreja entre textos que ja ha escrit i elements inventats. "Cada vegada costa més distingir entre un article meu i un que hagi generat ChatGPT", admet amb cara de preocupació. "De tant en tant apareix una notícia que ha estat alterada per donar informacions falses, com aquell muntatge molt ben fet de fa tres dies en què apareixia un portaveu de l'administració Biden [en què suggeria atacar la ciutat russa de Bélgorod] –explica–. El problema és que arribarà el moment en què aquestes informacions modificades apareixeran cada dia. Cada vegada serà més difícil confiar en una veritat objectiva. I jo soc dels que està convençut que l'objectivitat existeix i treballo per demostrar-ho a base d'investigació i dades".

El programa Residents CCCB portarà a Barcelona durant els tres anys vinents nou pensadors, creadors i periodistes "d'arreu del món amb la intenció de prioritzar veus que vinguin de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina", aclareix Judit Carrera. Tots ells faran estades d'entre dos i tres mesos a la ciutat. Els convidats següents seran Eliane Brum, activista i assagista experta en l'Amazones (setembre-desembre 2024); Tsitsi Dangarembga, novel·lista, directora de cinema i activista feminista (gener-març 2025), i Yásnaya Aguilar, escriptora, lingüista, traductora i promotora de llengües originàries de Mèxic en perill de desaparició, com és el cas de la seva llengua materna, l'ayuujk. El programa Residents CCCB compta la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i té un pressupost de 500.000 euros, aportats en part per la Fundació Privada Mir-Puig.