BarcelonaUna finca de la plaça del Sol del barri barceloní de Gràcia és el motor dels conflictes de Jo soc l'última Plaça, amb la qual Alba Gómez Gabriel ha guanyat el 44è premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros. "Què passa quan el lloc que habitem es torna hostil?", reconeix Gómez que es va demanar fa vuit anys, quan va començar a treballar en la novel·la. "És la primera que publico, però no la primera que escric", admet la periodista, nascuda a Barcelona el 1983.

El personatge principal que se li va acudir per al llibre va ser la Bel, que coneix "tots els portals, arbres i imperfeccions" de la plaça del Sol després que l'hagin fet fora de la Finca Groga, on va viure fins fa uns mesos. Instal·lada en un hotel en obres, espia els seus antics veïns, entre els quals hi ha un catedràtic a punt de jubilar-se a qui se li ha mort la dona fa poc, una parella que passa per un moment difícil, una jove que malda per alliberar-se del llast de la família i la propietària de l'immoble. També hi ha un nou inquilí que s'instal·la en un dels bancs de la plaça i que fa nit al terrat de la Finca Groga. "Ambiento la novel·la a la plaça del Sol però podria ser moltes altres places de Barcelona o fins i tot d'altres ciutats –explica Alba Gómez–. És el símbol d'un lloc que perd la genuïnitat i que es gentrifica". Entre els referents de l'autora, que també és llicenciada en teoria de la literatura i literatura comparada, hi ha Ali Smith, Jeanette Winterson i John Berger: "Era Berger qui deia que és molt difícil retratar una cosa sense simplificar-la ni tornar-la grotesca –continua–. La meva intenció ha estat aportar una mirada social des de l'emoció".

Una autora interessada en els marges

L'interès per les persones que acaben vivint abandonades al marge de la societat ha motivat part del periodisme que Alba Gómez Gabriel ha practicat en mitjans com la Directa i Núvol. Aquesta preocupació també es troba al centre de la novel·la. "Part de la meva feina ha consistit en humanitzar persones que la ciutat deshumanitza –afirma–. Durant tot el procés d'escriptura de Jo soc l'última Plaça m'he adonat que poc o molt tots som vulnerables en diferent grau i mesura". Encara que consideri que el seu text no és "de denúncia ni pamfletari", la "mirada literària" de l'autora "no és neutral": "Intento reflectir què està passant a Barcelona, però no explico què crec que hauria de passar. Així i tot, el problema de l'habitatge és cada vegada més greu".

No és la primera vegada que el premi BBVA Sant Joan, que té més de quatre dècades d'història, incorpora una nova veu al panorama literari català. El 2013 va passar amb Àlvar Caixal i Les llavors del silenci –des de llavors no ha publicat res més–, però la primera aposta per una veu no consolidada va ser el 1982, quan el va rebre Margarida Aritzeta per Un febrer a la pell, la seva primera novel·la, i el 1985 va reconèixer una rara avis de les lletres catalanes, Antoni Turull (1933-1990), amb La torre Bernadot. Entre l'àmplia nòmina de guanyadors del Sant Joan hi ha Vicenç Villatoro, Olga Xirinacs, Toni Sala, Vicenç Pagès Jordà, Najat El Hachmi, Baltasar Porcel, Valentí Puig i Carme Riera.