CracòviaEn sentir el nom d’Olga Tokarczuk com a guanyadora del premi Nobel de literatura, segurament moltes persones es deuen haver estranyat. Qui és? Polonesa, diuen? A Polònia, precisament, des de feia una setmana no sonava cap altre nom per al premi. La seva carrera internacional ha començat tardanament, però ha estat fulgurant. I en català (i castellà), encara que tingués alguns llibres traduïts, ha passat força desapercebuda fins ara.

L’obra de Tokarczuk és tan diversa que és impossible de fer que càpiga en un sol calaix, i la seva capacitat de mimetisme de tots els gèneres literaris, o podríem dir d’osmosi natural, pot fer també que d’un llibre a un altre et sotragui de nou perquè ha trencat amb tot allò que te n’esperaves. Amb una capacitat imaginativa i fabuladora immensa, especialment en els primers llibres, en què de vegades es podien trobar reminiscències d’un realisme màgic, passa d’una paràbola (El viatge del poble del Llibre, 1993) a una barreja de gèneres, d’històries que s’entrellacen i de fragments quasi assagístics en un altre llibre que situa en una època medieval (com Casa diürna, casa nocturna, 1998) fins a la recreació en més de 900 pàgines de la Polònia del segle XVIII a Els llibres de Jacob (2014).

A Cos (Rata, 2019), la línia es troba més en la fragmentarietat. No podem dir que és una novel·la, pertany a aquest món narratiu tan propi de l’autora, on hi ha fragments íntims, observacions (en aeroports), històries inventades i d'altres amb una base real, com la de l’anatomista holandès Frederik Ruysch. En totes elles el viatge, l’exploració i la interrogació de l’existència apareixen un cop i un altre. I el fet de trobar-nos amb la diferència. Perquè és la diferència, l’alteritat, la construcció impossible d’una identitat única, el fet d’estar en un perpetu moviment en molts plans –reals i metafísics– el que narra un cop i un altre. Amb una gran riquesa de descripcions i una cura exquisida pels detalls, una llengua que tensa les estructures de l'idioma. Tokarczuk ha creat tot un món únic en què ens veiem reflectits, i aconsegueix que un calfred ens recorri cada cop que assistim als seus viatges narrats.