BarcelonaVa ser Xavier Bru de Sala qui va fer possible que la trajectòria de Teresa d'Arenys comencés, sense que ella en tingués notícia ni ho aprovés. Maria Teresa Bertran havia nascut a Arenys de Mar l'any 1952, i després d'estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i de marxar a viure a Horta de Sant Joan amb el seu company, el pintor Enric Maass, va enviar els poemes a l'amic amb la voluntat de deixar enrere la crisi que havia superat canviant la ciutat pel camp. Bru de Sala els va enviar al premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el pseudònim Teresa d'Arenys perquè no en recordava el cognom. El jurat va premiar el llibre, Aor (1976), i aquest va ser l'inici, a contracor, del camí literari de l'autora, que ha avançat sempre per camins poc fressats.

"Sobrevivíem amb els mínims –recordava en una entrevista el 2018, quan feia dècades que tornava a viure al Maresme–. I estic agraïda a la pobresa, perquè, faltats de tantes coses materials sovint innecessàries, hem treballat lliures. Ell va pintar fins a la mort, i jo escric encara avui, sense condicionaments estètics, ni de mercat, ni d’ideologia. El diner no podria comprar una tal llibertat". Entre els llibres de Teresa d'Arenys hi ha els poemaris Onada (Quaderns de la Font del Cargol, 1981), Murmuris (Llibres del Mall, 1986), La requesta i el refús (L'Aixernador, 1996) –on versionava poesia tuàreg–, Versos de vi novell (Arola, 2009) i la novel·la El quadern d'Agnès Solà (Angle, 2001). Jordi Llavina destacava, al pròleg d'Obra poètica (Vitel·la, 2015) –mereixedor del premi Crítica Serra d'Or–, que cadascun dels seus llibres constitueix "una experiència vital extrema i esdevé el reflex artístic d'un aprofundiment en la foscor (per mirar de fer-ne germinar alguna llavor, com volia Vinyoli)". Teresa d'Arenys considerava que bona part dels seus poemes eren producte d'una "lluita capital, la que ha mantingut tan sovint entre el seu jo poètic, creatiu, i el seu jo civil".

L'última notícia editorial de Teresa d'Arenys va tenir a veure amb els seus inicis. La nova etapa de Quaderns de la Font del Cargol –vinculada ara a Cossetània– va incloure l'autora a l'antologia El carrer que em du a casa (2020), un recorregut per la poesia d'autors del Maresme de la segona meitat del segle XX, entre els quals hi havia Marià Manent, Ventura Ametller, Salvador Espriu, Valerià Pujol, Perejaume i Martí Rosselló.