BarcelonaLes lletres catalanes acaben de perdre una de les seves veus més particulars, la de Teresa Juvé, que no va debutar com a autora de novel·la negra –el gènere en què va ser més coneguda– fins als 76 anys, i que no ha deixat d'escriure fins pràcticament la seva mort, que ha tingut lloc aquest dimarts a Palamós, segons ha confirmat l'ACN.

Nascuda a Madrid el 7 de febrer de 1921, Juvé va estudiar a l'Institut Escola Ausiàs March de Barcelona i es va exiliar a França amb la família durant la Guerra Civil. Després de fer d'enllaç de la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial des de Tolosa de Llenguadoc, es va establir a París, on va ser professora de filosofia i literatura. Casada amb el polític Josep Pallach (1920-1977), amb qui van tenir una filla, Antònia, Teresa Juvé va compaginar la docència –primer a França i a partir de 1970 en un institut de Roses– amb l'activisme i l'escriptura. La seva carrera literària va començar el 1963 amb La charca en la ciudad, finalista del premi Nadal, i va tenir continuïtat en diverses novel·les en castellà, fins que a mitjans de la dècada dels 90 va inventar-se el personatge de Jaume Plagumà, "portantveus del rei Felip II", que investiga crims a la Corona d'Aragó a finals del segle XVI. El portantveus s'ha equivocat (Columna, 1997) va inaugurar una sèrie de novel·les que inclou una desena de títols, entre els quals hi ha Juguesca mortal (Proa, 2002), La trampa (Meteora, 2014) i Plany per una dama perduda (MMV, 2023).

Una mirada experta i irònica

Teresa Juvé va ser especialista en literatura occitana dels segles XVI i XVII i recreava l'època amb molt de rigor: "L’ambientació és molt escrupolosa i transmet grans coneixements sobre com era la societat d’aleshores", assegurava Toni Terrades, comissari de l'any que la Generalitat va dedicar a l'autora coincidint amb el seu centenari, el 2021. Plagumà és un home cultivat que té com a missió viatjar per les diferents vegueries i supervisar els veguers. És un solter empedreït que mira al seu voltant de manera irònica i que té com a company d’aventures el jutge Joanola.

Juvé vivia a menys de 200 metres del cementiri d'Esclanyà, però no hi va tornar a posar els peus des que van enterrar-hi el seu marit, que ha motivat recentment la biografia Josep Pallach, política i biografia, escrita per Joan Safont i publicada a Pòrtic. "Ella diu que no hi ha d’anar a fer res, al cementiri, perquè ella està amb ell i ell està amb ella, i que cada dia hi parla", recordava Josep Maria Soler, president de la Fundació Pallach. Ara, després de gairebé cinc dècades separats, els seus cossos reposaran junts.

La mort de Teresa Juvé ha provocat la reacció d'institucions com la ILC ("Ha estat història viva de la nostra literatura i una humanista en el sentit més ple del terme"), de periodistes com Sílvia Cóppulo ("Ha mort una dona compromesa, forta i enamorada") i de l'editorial Meteora, amb qui va publicar nombrosos llibres ("Lamentem profundament la mort de la degana de les lletres catalanes, Teresa Juvé. Una gran dona".