Llegim 21/11/2021

Mor Antonio Escohotado, el filòsof de la droga

L'assagista i professor universitari va aconseguir una gran popularitat gràcies a la monumental 'Historia general de las drogas'

3 min
El filòsof Antonio Escohotado, l'any 2010

Barcelona"Les drogues no cal legalitzar-les: l'únic que s'ha de fer és derogar-ne la prohibició", explicava el filòsof i professor universitari Antonio Escohotado, que ha mort aquest diumenge a Eivissa als 80 anys. Nascut a Madrid el 1941, després de formar-se com a jurista i filòsof –influït, entre d'altres, per Ortega i Gasset, Freud, Hegel i Zubiri–, entre la primera etapa de la seva producció destaquen títols com La conciencia infeliz (1971), De physis a polis (1982) i el tractat de metafísica Realidad y sustancia (1985).

Tot i això, el llibre que li va permetre arribar a un públic massiu i convertir-lo en un personatge mediàtic d'una popularitat remarcable va ser Historia general de las drogas, que Alianza va publicar el 1989 en tres volums. Hi analitzava l'ús i el recorregut històric de substàncies tan diverses com l'alcohol, l'heroïna, el cànnabis, la ketamina, les benzodiazepines, l'àcid lisèrgic i el cafè. "Les drogues indueixen modificacions químiques que poden portar a la solitud, el silenci, l'abstinència, el dolor i la por –hi escrivia–. Químicament no es pot distingir algú que es trobi sota els efectes d'una droga que sota els efectes del ioga, per exemple. Químicament no som res més que un conjunt de reaccions. El que passa és que la societat ens diu que, encara que químicament experimentem els mateixos processos, n'hi ha de bons i d'altres que no ho són".

Les drogues, camí per conèixer-se a un mateix

El mateix autor va provar gran part de les substàncies que analitzava a l'assaig. El primer contacte d'Escohotado amb les drogues va ser a causa dels atacs d'epilèpsia que patia de jove. "El neuròleg, que era psiquiatre, va intentar provocar-me un atac per estudiar-lo, però no se'n va sortir –recordava el 2019 des d'Eivissa, on havia passat temporades des de la dècada dels 70 i hi va fundar la coneguda discoteca Amnesia–. Com a últim recurs em va injectar una quantitat mínima de pentotal sòdic. Vaig notar uns canvis enormes dins meu. Em vaig dir: «Aquí hi tenies una finestra tapiada que t'acaben d'obrir. Et servirà per mirar-te a tu mateix i mirar el que hi ha a fora»". L'anàlisi de l'ús de les drogues que Escohotado va fer al llarg de les més de 1.500 pàgines del seu assaig mostrava la versatilitat social de moltes d'aquestes substàncies, que poden servir com a camí cap al descobriment d'un mateix, cap a la maduració, cap a l'estímul del contacte amb els altres o també com a via d'entreteniment.

El filòsof va continuar incidint en el tema que l'havia convertit en un dels principals especialistes europeus a través de llibres com Aprendiendo de las drogas: usos, abusos, prejuicios y desafíos (Anagrama, 1995); La cuestión del cáñamo: una propuesta constructiva sobre el hachís y la marihuana (Anagrama, 1997), i una nova edició –la definitiva– de la Historia general de las drogas (Espasa-Calpe, 1999). Els interessos intel·lectuals d'Escohotado, però, van anar molt més enllà dels estupefaents: la sociologia del poder polític va motivar El espíritu de la comedia, premi Anagrama d'assaig el 1992; l'estudi de la sexualitat es troba al centre de Retrato del libertino (Espasa-Calpe, 1997), i la investigació sobre el comunisme i l'abolició de la propietat privada va merèixer la seva última trilogia d'assajos, Los enemigos del comercio (Espasa-Calpe, 2008-2017). Entre els seus últims interessos hi havia la intel·ligència artificial i les xarxes socials.

La malaltia va fer que Antonio Escohotado prengués la decisió de retirar-se a Eivissa per passar els últims mesos de la seva vida tot sol, aïllat en una cabana. De l'experiència n'ha sortit Los penúltimos días de Escohotado (Esfera de los Libros, 2021), nascut a partir de converses amb el periodista Ricardo F. Colmenero. Hi reconstrueix alguns dels moments clau de la seva vida, des del voluntariat al Vietcong fins al pas per la presó, l'experimentació amb les drogues i la relació d'amor-odi amb les esquerres. Un dels elements centrals en el pensament d'Escohotado va ser la recerca de la llibertat com a antídot per frenar les servituds que implica la vida en societat.

Tres llibres essencials del pensador
  • 'Historia general de las drogas' Al llarg de més de 1.500 pàgines, el llibre més conegut d’Antonio Escohotado combinava una aproximació històrica i fenomenològica a les drogues, tant les legals com les il·legals. L’autor pretenia justificar el dret a consumir-ne des d’una posició llibertària
  • 'Retrato del libertino' En aquest compendi d’assajos, el filòsof defensava l’eutanàsia, equiparava el matrimoni i la prostitució, analitzava les moltes maneres d’experimentar l’amor carnal i es fixava també en tres passions connotades negativament:el domini, la gelosia i la luxúria.
  • 'Los enemigos del comercio' L’últim gran projecte del filòsof va arrencar a principis del segle XXI, quan va començar a estudiar la història moral de la propietat: més enllà del comunisme que va florir al segle XIX i es va consolidar al segle XX, l’autor es va remuntar a Esparta, Plató i el Nou Testament.
stats