La novel·la més coneguda de Jack Kerouac, símbol de la Generació Beat, és On the road. Des de l’any 1986, la traducció castellana -titulada En el camino - forma part del catàleg d’Anagrama, i durant aquestes tres dècades s’ha convertit en un dels long-sellers de l’editorial fundada per Jorge Herralde, juntament amb La conjura de los necios, de John Kennedy Toole, i Lolita, de Vladimir Nabokov.

“Porto gairebé 50 anys on the road, era poc previsible que les coses anessin així”, va dir Herralde dijous a la Universitat Pompeu Fabra durant l’homenatge que el Màster Edició Barcelona va fer-li com a cloenda del curs. “He lluitat durant anys per sobre del meu pes”, va continuar, improvisant una metàfora pugilística que va fer somriure bona part de l’audiència. L’acte va permetre comprovar una vegada més el magnetisme, perspicàcia i sornegueria del “gran enginyer editorial”, títol escollit pel director del màster, Javier Aparicio, per definir la sessió. En va destacar “el laconisme” a l’hora de parlar, la “capacitat d’escoltar” i “la saviesa a l’hora d’explicar les seves estratègies intel·lectuals i empresarials”.

Nascut el 1935 a Barcelona, Jorge Herralde Grau es va decidir a tirar endavant la seva pròpia editorial a finals de la dècada dels 60, després de fer equip amb Carlos Durán i Jordi Argenté en dos projectes que no van prosperar. Els primers llibres d’Anagrama van arribar el 1969, i des de llavors han estat gairebé 4.000 els títols que ha posat en circulació l’editorial. “Quan vam començar a publicar, una de les tres col·leccions que teníem era en català, i hi van sortir llibres de Cesare Pavese, Claude Lévi-Strauss i Jean-Paul Sartre, però va ser rebuda amb un menyspreu absolut i vam plegar -va dir Herralde-. Més endavant vam publicar un centenar de títols també en català en coedició amb Empúries, però des que va passar a formar part de Planeta ens vam decidir a publicar-los sols: ja en sumem més de cinquanta”.

Resistir els guanys immediats

No era la primera vegada que Herralde visitava la Pompeu Fabra per compartir l’experiència com a editor. Vint-i-tres anys enrere ja hi havia anat per llançar uns quants dards enverinats sobre el sector. Per exemple: “Cal distingir entre editorials supermercat, que publiquen de tot, i editorials boutique, en què s’ha efectuat una clara selecció. Ara molts macrogrups obren o absorbeixen editorials boutique, igual que a El Corte Inglés hi ha una franquícia Armani”. O bé aquest altre: “S’ha d’intentar resistir els guanys immediats, encara que només sigui per no perdre credibilitat”.

“He militat en l’optimisme de manera estentòria, i ara ho segueixo fent, però amb afonia”, va assegurar en un auditori on, entre els estudiants, hi havia nombrosos agents, editors i també escriptors de la casa. “Anagrama va aparèixer en un panorama editorial en què destacaven Josep Janés, Carlos Barral i Destino -va dir-. A finals dels 60, Lumen, Tusquets i Anagrama ens hi vam afegir. A la dècada dels 80 ens vam col·locar a la Champions, i uns anys després ens han acompanyat Salamandra, Acantilado, Asteroide i Minúscula”. Herralde va recordar també la bona feina del sector en llengua catalana, “des de l’antiga Selecta, passant per les Edicions 62 de J.M. Castellet, Quaderns Crema, Edicions de 1984, La Campana i la resurrecció de Club Editor”.

Per a Herralde, un bon editor ha de ser “com el Doctor No”. Apel·lant a unes paraules de Paul Auster, un altre autor emblemàtic de la casa -que actualment publica Seix Barral-, va dir: “La capacitat de rebutjar és l’essència de l’editor”. En relació amb l’amenaça d’Amazon, “un tema importantíssim i preocupant”, es va permetre una broma que podria haver aparegut en un dels llibres del seu estimat Hunter S. Thompson: “Per frenar Amazon cal visitar una botiga d’armes enorme i després saber apuntar bé”.

El 2018, en un món “en què tot conspira contra la lectura, les llibreries i l’edició” -va assegurar dijous-, en què “es dona una gran concentració editorial i s’estan vivint dràstics canvis tecnològics, com ara la inesperada aparició dels algoritmes”, Herralde conserva l’esperança perquè apareixen “nous editors”: “Som una secta orgullosa i irreductible”, va assegurar, amb un somriure de satisfacció.

Quatre encerts innegables

Els inicis polítics

A la dècada dels 70, Anagrama va publicar nombrosos assajos polítics, però també va engegar Contraseñas, col·lecció de “literatura marginal” en què va publicar autors com Charles Bukowski, Tom Wolfe i Richard Brautigan.

La consagració i la butxaca

Va ser als anys 80 que l’editorial va incorporar noms d’èxit com Patricia Highsmith i John Kennedy Toole. Es va impulsar el premi Herralde de novel·la i va crear la col·lecció de butxaca Compactos.

Cosmopolitisme

Gràcies a la incorporació de novel·listes com Martin Amis, Michel Houellebecq i Amélie Nothomb, i també a l’aposta per Llatinoamèrica (Sergio Pitol, Roberto Bolaño...), la vocació cosmopolita d’Anagrama no ha deixat de créixer.

Mirant cap al futur

Des que el 2017 Feltrinelli és accionista majoritària de l’editorial, Herralde s’ha assegurat una bona successió amb Silvia Sesé i Isabel Obiols.