BarcelonaEl món paral·lel que Mònica Batet (el Pont d'Armentera, 1976) planteja a Una història és una pedra llançada al riu ha convençut el jurat de la 53a edició del premi Crexells, que ha decidit premiar-la entre totes les obres que ha valorat. La novel·la, publicada per Angle Editorial, pren la forma de les rondalles populars per explicar les vicissituds d'un país indeterminat que, a conseqüència d'una revolució, queda partit en dues meitats. "En un règim autoritari, o acotes el cap o et rebel·les", comentava aquest divendres al migdia l'autora a l'Ateneu Barcelonès, entitat que convoca anualment el guardó. La novel·la ja havia estat finalista de premis com el Finestres i havia estat escollida com la tercera millor novel·la de l'any per l'equip de crítics de l'Ara Llegim. El premi Crexells està dotat amb 6.000 euros.

Els protagonistes del llibre, un folklorista, la seva filla etnomusicòloga i un revolucionari, ajuden a construir una realitat amb sentit crític, al marge del totalitarisme, i en pateixen els efectes. A més de ser un artefacte narratiu d'una singularitat remarcable, el llibre aborda el poder de l'art i la necessitat de revoltar-se en una societat que recorda el periple que molts països europeus han viscut al llarg del segle XX. "Al llibre hi ha diversos temes que per a mi eren importants –ha afegit–. Hi ha, per exemple, el poder de l'oralitat. Els contes populars passen de família en família i de segle en segle. Hi ha també el folklore, que ens explica com a societat, i al qual vaig arribar a través d'un professor de filologia catalana, Josep Maria Pujol. M'ha interessat explorar-lo en diversos llibres". Podria haver citat, entre d'altres, Dins del cor de Chopin (Empúries, 2020), Nou illes al Nord (Més Llibres, 2019) i fins i tot el seu debut, L'habitació grisa (Empúries, 2006), amb el qual va guanyar el premi Just M. Casero.

Una autora a favor dels que pateixen

L'autoritarisme és un dels altres temes importants de la novel·la. "Vaig créixer als anys 80 en un petit poble situat en una vall, el Pont d'Armentera (Alt Camp), i allà ens costava que arribés qualsevol cosa, fins i tot TV3 –diu–. Els reportatges que veia als altres canals, La 1 i La 2, van crear el meu imaginari. Veia programes de reportatges com Informe semanal on apareixien Helmut Kohl, Mikhaïl Gorbatxov i Margaret Thatcher, que devia ser l'única dona manant. En aquells moments, l'autoritarisme era important, encara hi havia l'URSS... El que em va interessar no era el poder repressor en aquests contextos, sinó els que el pateixen. M'interessa també com el sotmès enganya el poderós. El poder dels pobles val més que el poder dels polítics".

"El llibre mereix el Crexells per diverses raons –ha dit Anna Ballbona, en nom del jurat, que també estava integrat per Eva Piquer, Andreu Gomila, Francesco Ardolino i Valèria Gaillard–. Té un enorme magnetisme que convoca un univers suggeridor. Hi ha un cant d'amor al gest de narrar històries i a l'hora relacionar-se amb la tradició. També elogia el poder de la imaginació i de la creativitat, i és una crítica a les imposicions. Ofereix uns codis d'entrada al llibre que són propis, tot hi té una flaire de llegenda. El lector va a les palpentes i ha de fer feina amb un plantejament que no es pot comparar amb cap realitat propera, però que funciona perquè de seguida t'hi trobes bé. I el llibre ens recorda també que els autoritarismes comencen reprimint molt directament els drets de les dones".