BarcelonaEl personatge principal de La felicitat del llop, de Paolo Cognetti, es refugia a Fontana Fredda, un llogaret enmig dels Alps, amb la voluntat de tornar a començar. En Fausto acaba de separar-se i està bloquejat creativament. En comptes de posar-se a escriure una novel·la, es converteix en cuiner de l'únic restaurant de la zona, i allà de seguida coneix una cambrera, la Silvia, amb qui comença una relació que és l'inici d'una sèrie de peripècies alpines i de reflexions que es llegeixen amb gran interès, un mèrit que l'autor ha aconseguit anteriorment amb El noi silvestre (Minúscula, 2018) i Les vuit muntanyes (Navona, 2018). Va ser amb aquesta novel·la que va guanyar el premi Strega a Itàlia i el Médicis a França, a més d'aconseguir gairebé 40 traduccions.

"Un èxit així costa molt de pair –assegura–. Després de Les vuit muntanyes, que a Itàlia es va publicar fa cinc anys, vaig tenir la sensació que havia arribat al meu cim i que mai més repetiria res similar". Satisfet però alhora neguitós, Cognetti –que llavors tenia 38 anys– es va retirar als Alps, com el seu protagonista. "No vaig viure cap ruptura ni res semblant –recorda–, però sí que havia de trobar un altre punt de partida des d'on poder tornar a escriure". L'escriptor admet que La felicitat del llop, publicat en català a La Campana –i traduït per Xavier Valls Guinovart– ha sigut el llibre més difícil de la seva trajectòria. "Volia trobar una lleugeresa i una simplicitat que abans no tenia", admet. Igual que passa amb els llops que de sobte arriben a la vall, i que representen, com a La crida del bosc de Jack London, "més una possibilitat d'alliberament que una amenaça", en Fausto es dedica a explorar l'entorn natural i a conèixer algun dels seus habitants. Un d'ells és en Santorso, antic guarda forestal reconvertit en eruguista a les pistes de neu. "La identitat dels personatges de la novel·la es transforma a mesura que avança –diu–. Una de les meves obsessions és que el nostre nom i la feina que fem no siguin la nostra presó. M'agradaria pensar que podem viure identitats diverses".

Trobar el teu lloc

Quan arriba a la muntanya, en Fausto diu que, al llarg de la vida, ha après "a sobreviure". Els mesos que passa als Alps li ensenyen, potser, a viure en plenitud? "Igual que en Fausto, vaig tornar a la muntanya com a convidat, però ha acabat sent el meu lloc –explica–. Ara hi he obert un refugi. Vull fer-hi créixer arrels, acollir qui hi vulgui venir, cuinar per a ells. A la vida és més fàcil ser el rodamon que el que es queda. Establir-te en un lloc i generar-hi alguna cosa és un gest adult".

A la novel·la hi ha algun accident, amistat i amor –de parella i paternofilial–, observació de la natura i excursions. Tant la Silvia com en Fausto recorden els pares quan són a dalt de la muntanya. "Encara que tots dos hagin marxat del seu entorn, convoquen els seus records –diu l'autor–. Per a en Fausto, la muntanya és el lloc on anava amb el seu pare, l'espai de les confidències. Quan és allà sempre pensa en ell. Amb els anys vas perdent familiars i amics: la muntanya és un bon lloc per recordar els que ja no hi són". Els gravats del pintor i gravador japonès Hokusai també hi tenen un paper destacat: "Igual que ell, m'agradaria poder representar la natura no com un símbol, sinó com un personatge més, que tingui vida". El personatge del llibre és conscient, però, de la duresa de viure en un entorn tan feréstec. "És terrible estimar-te tant la muntanya i adonar-te que tu no li importes gens a ella. Si un dia desapareguessis li seria igual, perquè vindria algú altre, o fins i tot ningú, i ella continuaria existint –diu–. Alhora, aquesta indiferència és una consolació. Quan soc a la muntanya tinc més consciència del pas de les estacions. A la petita mort que representa la tardor la segueix la mort real de l'hivern, i a la primavera tot reneix: els arbres i les flors prenen vida, i l'aigua ho torna a omplir tot".

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar La felicitat del llop a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.