BarcelonaEl dramaturg i director de teatre Sergi Belbel ha estat a punt de recomanar L’única història (Angle), de Julian Barnes. “Sempre que el llegeixo m’agrada, però no deixo de pensar que un dels seus col·legues, també escriptor anglès com ell, potser encara m’agrada més, Ian McEwan”, explica. D’aquest segon té clar quina obra triar: Expiació (La Butxaca), una novel·la que relata un crim comès a la mansió de la família Tallis. A través de la mirada dels diversos personatges, McEwan relata els esdeveniments històrics que van afectar la societat anglesa del segleXX, posant especial atenció a la Segona Guerra Mundial. “És un autor que relata com ningú les paradoxes i les convulsions socials i polítiques de la nostra època. El passat que explica el present i el futur”, diu el director teatral.

Segons Belbel, en aquesta novel·la l’anglès aconsegueix reunir tons i estils molt heterogenis: el tràgic, el romàntic, el misteriós i, fins i tot, el metaliterari. “És prodigiosa la seva habilitat”, afirma Belbel. Fins i tot el compara amb Shakespeare: “McEwan també combina magistralment la profunditat i la transcendència dels temes amb l’interès gairebé malsà del lector per la trama i l’anècdota”. A més, tal com també feia el més important dels dramaturgs, reserva per al final de tot “un gir de trama d’aquells que no s’obliden, i que gairebé connecten amb els finals catàrtics propis de les millors tragèdies gregues”, assegura Belbel.

Expiació no és l’única novel·la de l’anglès que recomanaria: “És la que més m’ha impactat, però podria dir el mateix de totes les que n’he llegit, des de la primera fins a les últimes”. El que el dramaturg no té gaire clar és si McEwan l’ha influenciat. Tot i així, confessa que li agradaria molt “que ho hagués fet i que ho fes”.

Expiació

Ian McEwan. La Butxaca. Traudcció de Purificación Gómez Casademont.