Barcelona¿Què passaria si els fills fossin gestats fora del cos femení? ¿Quins vincles s'establirien entre els nadons i els pares? ¿Compensaria no viure en primera persona l'embaràs, a canvi de saber que el fill visqués sense l'amenaça de malalties hereditàries? Aquestes són algunes de les preguntes que s'ha plantejat els últims anys Martí Domínguez i que han motivat l'escriptura de Mater. L'escriptor i biòleg valencià –nascut a Madrid el 1966– ha guanyat el quart premi Proa de novel·la, dotat amb 40.000 euros, amb un llibre que reflexiona sobre aquestes qüestions i moltes altres.

Domínguez, que ha recollit el guardó durant una gala a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, demostra una vegada més que és un dels autors més imprevisibles del panorama literari català actual. Després de barrejar intriga, comèdia i metaliteratura a L'assassí que estimava els llibres (Proa, 2017) i de recrear la vida d'un científic austríac que es va posar al servei del nazisme a L'esperit del temps (Proa, 2019), en aquesta ocasió recorre a alguns mecanismes de la ciència-ficció, però amb vocació d'escriure una història alliberada de les cotilles del gènere. "A primer cop d'ull pot semblar que hagi fet una novel·la molt extravagant, i no és el cas: el que resulta corprenedor és que la comences a llegir com si els protagonistes fóssim nosaltres", admet.

"M'ho he passat molt bé construint el món de Mater, que imagino dues generacions més enllà de l'actual –continua–. La societat de llavors viu en una mena de confort tutelat on els fills es gesten fora del cos femení, en uns dispositius anomenats biosacs. La gestació extrasomàtica és, en principi, bona per a l'individu, perquè la gestació natural produeix uns problemes i unes dificultats que es podrien pal·liar. Els nadons de Mater creixen sense el pes de malalties hereditàries i de possibles mutacions, i en canvi tenen tot el potencial genètic".

Un part contra tot pronòstic

Al món de la novel·la, el posthumanisme ha avançat tant que els cossos dels esportistes estan "optimitzats" i la policia són "cíborgs especialitzats". "L'avantatge feliç i trampós d'aquesta nova societat és la llibertat sexual, però els ciutadans viuen sota una inquietant vigilància tutelada", comenta Xavier Pla, un dels membres del jurat que ha premiat Mater, juntament amb Clara Queraltó, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i l'editor Josep Lluch. Pla defineix el llibre com una "singular història distòpica" i considera que dialoga amb 1984 de George Orwell, Un món feliç d'Aldous Huxley i El conte de la serventa de Margaret Atwood.

"No és casual que Atwood ambientés la seva novel·la a Boston –explica Martí Domínguez–. Les indústries de biotecnologia que hi ha en tota aquella zona de la costa est dels Estats Units avancen en les seves investigacions a un ritme molt ràpid. I amb un gran secretisme. El 2019 hi vaig passar tres mesos gràcies a una beca d'investigació i hi vaig poder veure algunes coses impressionants". L'autor considera Mater una història d'anticipació. "Anem cap a aquest món possible de la gestació fora del cos –admet–. La tecnologia ja està preparada. Ara només cal que es vulgui posar en marxa".

"¿Una societat que aspira a la utopia pot acabar convertida en distopia?", es planteja Domínguez. És en aquest punt que entra en joc la protagonista de la novel·la, Zoe Hamer, una estudiant de biotecnologia que, contra tot pronòstic, es queda embarassada. Zoe fuig de la megalòpoli on ha viscut fins llavors i es dirigeix terra endins acompanyada per Charles Thompson, un professor universitari que les autoritats sanitàries espien des de fa temps pel seu comportament considerat antisocial. "Al bosc on acaben anant a parar hi ha colònies humanes, aïllades i perseguides –comenta Domínguez–. Aquestes colònies són petites i autogestionades. Tenen una percepció transcendent de la naturalesa i són profundament religioses".

Què ens fa humans?

A la novel·la es dona un contrast entre "la nova societat, moderna i guiada per la ciència, i les antigues colònies humanes, en què es manté una vella forma d'entendre l'existència i hi perviuen, entre altres coses, la gestació dins el cos de la dona".

Una de les preguntes que Martí Domínguez s'ha fet insistentment durant la creació de Mater és: ¿què ens fa humans? "El part humà és una de les grans columnes vertebrals de la nostra espècie –es respon–. La manera de parir és extraordinària i única. Parim, a més, amb dolor". El resultat és un "nadó que no es pot valdre, que requereix moltes atencions dels pares i que té efectes importants en el cos de la progenitora". Mater vol ser, en aquest sentit, un "cant a la maternitat", una "experiència meravellosa i fascinant".

Els excessos del progrés

A la novel·la, no portar el futur fill dins el cos té efectes. "Fins ara, tenir un fill pot omplir l'existència –comenta–. En una societat com la de Mater, es paga per poder reproduir-se en un biosac i en teoria aquesta inversió queda recompensada en un futur, perquè el fill tindrà menys problemes. Alhora, això genera un distanciament respecte al fill que es té i també una certa melancolia existencial i sensació de robotització".

"Hi ha pocs autors en la literatura catalana que dominin tant les dues ciències, com deia Gabriel Ferrater, les experimentals i les humanes –assegura Xavier Pla–. En totes les seves novel·les hi ha una reflexió sobre la condició humana i els excessos del progrés científic, sense considerar que són malèfics per naturalesa". Figures com les del comte de Buffon, Goethe i Voltaire van inspirar les primeres novel·les de l'autor valencià. "Vaig començar elogiant la Il·lustració com a gran element civilitzador, gràcies al qual encara vivim com vivim –recorda–. Més endavant, a La sega [Proa, 2015], em vaig interessar per la violència, la repressió i la maldat, i per com la por és un element constitutiu que mou les societats humanes".

La novel·la amb què ha guanyat el premi Proa va començar a prendre forma durant l'estada a Boston del 2019, però la llavor l'havia sembrat la novel·la L'esperit del temps, ambientada durant la Segona Guerra Mundial. "Allà hi va haver la recerca genètica d’una societat pura i sana –diu–. La política de procreació durant el nazisme va ser brutal i amb un esforç i tenacitat enlluernadors. Quan m’entrevistaven pel llibre pensava si tot això podria ser possible més endavant". Mater "parla del futur amb vocació d'entendre el nostre present". Els lectors podran entrar al nou món que proposa Martí Domínguez a partir del 16 de novembre.