Novetats editorials
Llegim 30/08/2021

Què llegirem aquesta tardor?

Arriben nous llibres de Jonathan Franzen, Sally Rooney, Susanna Clarke i Joan-Lluís Lluís

6 min
L'escriptora Sally Rooney en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa placidesa del sector editorial durant els mesos de juliol i agost s’acaba, abruptament, a principis de setembre, amb l’anomenada rentrée o represa. Una de les cançons més repetides a les xarxes socials durant aquestes vacances ha estat l’advertència –pronunciada amb entusiasme o temor– de l’allau de títols previstos per a la tardor. Hi ha des de retorns esperats com els de Sally Rooney, Fernando Aramburu, Jonathan Franzen i Susanna Clarke fins a debuts en la novel·la precedits per una expectació notable, cas de Carlota Gurt. En no-ficció arribaran novetats de Thomas Piketty, Patrick Radden Keefe, Maggie Nelson i Byung-Chul Han.

Un món de ficció

Explicar l’entorn o la intimitat fent novel·les

Les dues novetats més matineres de la represa han estat Nosaltres, després, primera novel·la de Sílvia Soler per a Univers on aborda la vida de dues parelles d’amics (i alguna cosa més), i Los vencejos, de Fernando Aramburu, publicat a Tusquets, on l'autor de Patria ressegueix l’últim any de vida d’un professor d’institut que ha pres la decisió de suïcidar-se quan hagi acabat de passar comptes amb la societat i el sistema educatiu a través del seu dietari.

De seguida arribaran Sola (Proa/Asteroide), primera novel·la de Carlota Gurt, en què l’autora barcelonina explica el compte enrere d’una dona aïllada en una casa al bosc, on fa balanç del seu passat, del present apàtic i del futur incert que l’espera en clau de thriller psicològic. També Paula Hawkins opta per aquest gènere a la novel·la A foc lent: l’autora de La noia del tren explica la investigació de l’assassinat d’un noi a Londres a partir de les tres dones sospitoses. Vida de Gérard Fulmard, de Jean Echenoz (Raig Verd/Anagrama), també presenta una intriga, però amb les particularitats i el sentit de l’humor únic del novel·lista francès.

Si La història d’en Shuggie Bain, de Douglas Stuart (Edicions de 1984/Sexto Piso), s’endinsa en l’Escòcia industrial de la dècada dels 80, Món bonic, on ets?, de Sally Rooney (Periscopi/Literatura Random House), observa l’actualitat a Irlanda a partir de quatre mil·lennials de sensibilitats i aspiracions molt diferents. Un dels personatges, l’Alice, busca la manera de continuar escrivint després d’haver triomfat amb les dues novel·les precedents, com la mateixa autora, que va vendre més d’un milió d’exemplars en anglès de Gent normal quan només tenia 27 anys.

Altres grans títols internacionals molt esperats són Cruïlles, de Jonathan Franzen (Columna/Salamandra), primera part d’una trilogia protagonitzada per una família entre el 1971 i el present; Apeirògon, de Colum McCann (L’Altra), centrada en l’amistat entre un israelià i un palestí que tenen en comú haver perdut una filla, i Estiu (Raig Verd / Nórdica), el llibre amb què Ali Smith tanca una tetralogia de novel·les ambientades a Anglaterra molt ben rebudes per la crítica.

Reptes insòlits

Alguns debuts i retorns inesperats

El premi Nobel nigerià Wole Soyinka no publicava cap novel·la des del 1972. Gairebé mig segle més tard –i als 87 anys– torna amb l’ambiciosa Crónicas desde el país más feliz del mundo (Alfaguara). Susanna Clarke no s’ha fet esperar tant, però setze anys després de debutar amb Jonathan Strange i el senyor Norrell ha donat a conèixer Piranesi (Amsterdam). Explica la vida d’un home que viu tancat en una mansió immensa amb un altre home. La seva realitat comença a trontollar quan descobreix que no estan sols.

El repte que s’ha plantejat Joan-Lluís Lluís a Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor) és també notable: s’aproxima a una noia que viu a l’Imperi Romà durant el segle I dC treballant a la llibreria del seu pare fins que ha d’emprendre una aventura que la portarà fins a Ovidi, el seu autor de capçalera.

Si a Lluny vol dir mai més (Amsterdam) el debutant Marc Cerrudo s’atreveix a escriure des de narradors tan diferents com un senyal d’estop, una portera, un gat de carrer i la tardor, Miquel Adam presenta a L’amo (L’Altra) un retrat demolidor del sector editorial a partir de la veu d’un treballador servil i venjatiu. I Natàlia Romaní dedica 500 pàgines a La història de la nostàlgia (Univers), una primera novel·la on tres personatges coincideixen a la Universitat de Pembroke, a Cambridge.

El paradís dels clàssics

Noves edicions de Proust, Josep Pla, Dostoievski i Durrell

Les traduccions de clàssics al català continuen en un excel·lent estat de forma gràcies a la feina d’editorials com Viena, Adesiara, Quid Pro Quo i Proa. Entre els llibres previstos abans que s’acabi l’any hi ha Agnes Grey, d’Anne Brontë (Viena); Pensaments i opuscles, de Blaise Pascal (Adesiara); Sodoma i Gomorra, de Marcel Proust (Proa); El doble, de Fiodor M. Dostoievski (Quid Pro Quo); La dona amagada, de Colette (Comanegra), i Set comèdies i un ballet, de Molière (Proa). Apareixeran també noves versions en català d’El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald (a càrrec de Ferran Ràfols Gesa, a LaBreu); el clàssic de la ciència-ficció Solaris, de Stanislaw Lem (se n’ocupa Xavier Farré, a Kalandraka), i El quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell (a càrrec de Lluís-Anton Baulenas, a Proa).

Pel que fa als clàssics catalans recuperats, Destino publicarà Les cendres de la vida, de Josep Pla, que reuneix per primera vegada tota la narrativa breu de l’autor empordanès. Contindrà 36 peces escrites entre el 1949 i el 1967 i incloses en volums com El quadern gris, Aigua de mar i La vida amarga. Adesiara apostarà per segona vegada per Josep Maria Folch i Torres (La fortuna d’en Pere Virolet) i Edicions 62 presentarà noves edicions de Solitud, de Víctor Català, i La veu melodiosa, de Montserrat Roig.

Vides interessants

Paul Auster i Julian Barnes es passen a la biografia

Amb més d’un miler de pàgines, La llama inmortal de Stephen Crane, de Paul Auster (Seix Barral), aprofundeix en la vida i obra de l’autor de La insígnia roja del coratge, i alhora analitza els canvis de la societat nord-americana de l’últim terç del segle XIX. El nou llibre de Julian Barnes està ambientat a la mateixa època, però a França: L’home de la bata vermella (Angle/Anagrama) explora les excentricitats de Samuel Jean Pozzi, cirurgià, ginecòleg i lliurepensador. La verda és porta, de Joan Todó (Godall), ressegueix el periple de Joaquim Soler i Ferret, autor tan polifacètic i experimental com poc conegut, fundador del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i exponent d’una literatura no realista que els lectors catalans –i el sistema literari– no han sabut rebre com mereixeria.

Dos dietaris que arriben aquesta tardor són El mirall de la vida (1956-2015), de Joaquim Molas, un dels crítics i arquitectes del cànon literari català, i els Diarios de Rafael Chirbes. En l’apartat autobiogràfic cal destacar la reunió dels tres volums de memòries de Deborah Levy a Angle i l’experiència de Maria Konnikova com a jugadora de pòquer de primera divisió (El gran farol, Asteroide).

Pensar i investigar

De l’influx de Roma als opiacis i al poder de Vladímir Putin

Hi ha moltes maneres d’aproximar-se a la no-ficció, des de l’academicisme eixut de Thomas Piketty, que publica Una breu història de la igualtat (Edicions 62), fins a la severitat desesperançada de Byung-Chul Han, que a No-cosas (Taurus) s’acosta a la creixent importància de la informació a la nostra societat i a la pèrdua de pes de les entitats físiques. També hi ha l’hàbil barreja entre lirisme i coneixement que proposa Maggie Nelson a Bluets (L’Altra).

Després de l’èxit internacional de No diguis res, Patrick Radden Keefe publica L’imperi del dolor (Periscopi/Literatura Ranom House), on investiga la poderosa dinastia nord-americana dels Sackler, propietària de la farmacèutica que va patentar i promoure l’ús indiscriminat del vàlium. El periodista Llibert Ferri fa balanç de la Rússia de Putin en un assaig on explica com el president ha provat de refer l’imperi esfondrat el 1989 (Putin trenta anys després del final de l’URSS, Edicions de 1984).

Miquel Àngel Llauger s’aproxima amb ulls de poeta a tres illes que coneix (Corfú, Cabrera, Martinica. Breviari d’illes i miratges, Lleonard Muntaner) i Miquel Martín i Serra es fixa en els orígens llegendaris de ciutats i viles catalanes (Quan els pobles no tenien nom, Sidillà). En l’apartat de divulgació històrica, Isabel Rodà de Llanza recorda la petja cultural del món romà (Ahir Roma, avui nosaltres, Destino), i en el camp científic destaca el nou llibre de Toni Pou, Si un dit assenyala la Lluna (Anagrama). La relació entre humanitat i natura quedarà explorada en els assajos de Rebecca Tamás, Estranys (Anagrama). D’aprofundir en la perspectiva dels animals se n’encarrega Vinciane Despret al recomanable Viure com els ocells (Arcàdia).

En una tardor sense llibres de política catalana, hi haurà com a mínim un parell de títols sobre llengua que volen fer soroll: Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), coordinat per coordinació de M. Carme Junyent, se centra en l’ús de l'anomenat llenguatge inclusiu, i Nivell Ç, de Pau Vidal (Pòrtic), té l’objectiu que “el català esporuguit” es converteixi en “parlant empoderat”.

Una desena de títols de poesia imprescindibles

Tres dels projectes més destacats d’aquesta tardor són la Poesia completa de T.S.Eliot, que ha traduït Josep Maria Jaumà per a Edicions de 1984, l’Obra poètica completa de Miquel Àngel Riera, que posarà en circulació AdiA coincidint amb els 25 anys de la mort de l’autor mallorquí, i els dos volums que aplegaran tota l’obra en vers de Miquel Martí i Pol, que publicarà Edicions 62. Publiquen novetat Susanna Rafart (D’una sola branca, Proa), Xavier Mas Craviotto (La gran nàusea, LaBreu), Sebastià Perelló (Tendal, Lleonard Muntaner), Antoni Clapés (Riu brogent, AdiA) i Enric Casasses, que a Soliloquis de nyigui-nyogui (Edicions 62) reuneix tots els poemes llargs de la seva trajectòria. Proa homenatjarà l’eivissenc Manel Marí –mort el 2018, als 43 anys– amb l’antologia El nòmada i l’arrel. Arribarà també a Cafè Central la traducció de Xavier Farré d’El senyor Cogito, de Zbigniew Herbert, amb la qual va guanyar el premi Jordi Domènech.

stats