BarcelonaKatie Kitamura (Sacramento, Califòrnia, 1979) va créixer entre el Japó i els Estats Units, però a cap dels dos llocs va sentir-se mai com a casa. L'escriptora sentia que podia viure i pertànyer a qualsevol lloc del món i que això era "un regal meravellós", però a la vegada aquest cosmopolitisme li encomanava una sensació fosca de solitud i vulnerabilitat. Intimidades (Sexto Piso), escollit un dels 10 millors llibres del 2021 per The New York Times, va néixer com una història sobre poder i complicitat institucional, tot i que a poc a poc la novel·la es va encaminar cap als viaranys del desarrelament, el dol i la identitat. La protagonista és una intèrpret que acaba de perdre la mare i que es trasllada a la Haia per treballar al Tribunal Internacional. "Es troba en un lloc nou, no en coneix els costums i està constantment intentant llegir-los a les persones. Navega tota l'estona en la incertesa d'una societat desconeguda", explica Kitamura.

La quarta novel·la de l'escriptora –que el 2018 va publicar Una separación (Penguin Random House)– explora la intimitat en diferents contextos a través de la figura de la protagonista, que no té nom. La feina l'obliga a establir un vincle inquietant amb un expresident africà acusat de crims de guerra a qui el tribunal jutja. Ella l'ha de traduir, i ell s'aprofita del seu rol d'intèrpret per aproximar-s'hi. Aquesta relació desperta una sèrie de contradiccions en ella, que es converteix en la veu del criminal i en la seva via per defensar-se. "Un judici és un acte teatral i artificial, i un cas d'aquesta magnitud encara s'amplifica més. I, malgrat tot, a través d'aquest artifici encara esperem que es faci justícia a la realitat", diu l'escriptora.

Els dilemes de la protagonista són la via per explorar la cara més fosca del poder, tant per part del criminal de guerra com per la institució que el jutja. "Tot i que aquest tribunal té una aparença de neutralitat, prové d'una història i d'un context social determinats que li atorguen una sèrie de biaixos inherents", assenyala l'autora. Un dels elements que més la van impactar és que la Cort Penal Internacional "té dues llengües oficials, l'anglès i el francès, que són dues llengües colonials" i, al mateix temps, "la major part de casos que s'aborden corresponen al continent africà".

Amor i amistat al mateix nivell

L'escriptura de Kitamura és senzilla i precisa, defuig les digressions per centrar-se en els detalls que defineixen els vincles entre els personatges. L'amant de la protagonista, l'Adriaan, té un pes fonamental en el llibre: casat i amb dos fills, l'home juga amb les ambivalències i no acaba d'apostar del tot per la seva relació, i malgrat tot ella se sent segura i protegida al seu costat. "Les escenes entre ella i l'Adriaan van ser les més difícils d'escriure. Volia copsar tots els matisos d'un vincle molt complex, les vaig reescriure nombroses vegades", diu l'autora, que ha volgut posar al mateix nivell l'amistat de la intèrpret amb la Jana, una jove galerista: "Sovint l'amistat es presenta com una relació secundària i estable. Es pressuposa que els amics ho són per sempre, però les ruptures amb amics també són molt doloroses".

Després de ser escollida per The New York Times, Kitamura ha vist com la novel·la prenia una altra dimensió. "Mitja hora després d'anunciar els llibres seleccionats, la tirada de la meva novel·la s'havia esgotat a totes les llibreries de Nova York. Mai m'havia passat pel cap que els meus llibres poguessin formar part d'aquestes llistes –afirma l'autora–. Ara que ho he viscut, veig que són realment transformadores i que donen una vida completament nova a les novel·les".