BarcelonaL'escultor Jaume Plensa és un dels artistes catalans més lletraferits. Sense anar més lluny, la tesi de la gran exposició que la Pedrera li va dedicar l'any passat, titulada Jaume Plensa. Poesia del silenci, estava basada en la influència que la literatura ha tingut en la seva obra, i en com ha fet servir els alfabets de diferents llengües per forjar algunes de les seves escultures. Com va explicar Plensa aleshores, els llegats de nombrosos autors de la història de la literatura com William Blake, Elias Canetti, Charles Baudelaire, William Shakespeare, Dant, Goethe i Vicent Andrés Estellés han sigut un estímul per abordar al llarg de la seva trajectòria temes universals relacionats amb la família, la història, la memòria, la guerra, l’alteritat i el desig. "M'he criat entre textos, entre paraules. Mai no vaig tenir una cultura visual", va explicar l'artista. I ara recomana un altre gran clàssic, en aquest cas de la literatura contemporània: Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Plensa l'ha triat per la seva qualitat indiscutible i, sobretot, perquè molt sovint torna a rellegir aquells llibres que el van apassionar quan els va llegir per primera vegada. "García Márquez és un dels grans, és un autor únic, un referent de la literatura llatinoamericana", afirma l'artista.

Plensa va llegir Cien años de soledad als primers anys 80, i de seguida va quedar fascinat per la història de les successives generacions de la família Buendía a la ciutat de Macondo i els fets sobrenaturals que l'envolten al llarg de cent anys. "Per a mi va ser una revelació. És una novel·la espectacular i atemporal, la pots tornar a llegir en qualsevol moment i continua sent contemporània", subratlla.