GironaLa poetessa gironina Isabel Oliva i Prat acaba de celebrar 100 anys. Una xifra de tres dígits, rodona i impressionant, que l’escriptora afronta amb una lucidesa realment admirable, en bona forma, activa i inquieta com de costum, atenent un munt de visites i felicitacions, mentre encara manté vives les ganes i la inspiració per escriure nous versos. El centenari ni l’atabala ni li minva la creativitat, sinó tot el contrari: amb les cames una mica ranquejant, però amb l’enginy del tot despert, continua amb molta energia per fer i refer davant de l'ordinador la línia i la forma dels seus últims poemes.

La trajectòria literària d'Oliva, acreditada amb una vintena de llibres i nombrosos premis arreu de Catalunya, és absolutament fora del comú, ja que va començar a escriure per primera vegada amb 70 anys. Va ser just en el moment de jubilar-se, després de tota una vida professional exercint de mestra, sobretot a l'Escola de Font de la Pólvora, on va desenvolupar una tasca clau per a la normalització del català en els barris més desfavorits. “Vaig sentir la necessitat d’escriure sobre moltes de les coses que havia sentit abans però mai havia posat en paraules”, recorda Oliva. D'aquesta manera, va trobar en la poesia un impuls i una ocupació per mantenir la ment inquieta després de retirar-se de l'ensenyament. Primer, l’instint poètic va néixer com una mera afició sense pretensions, però, amb el pas del temps, gràcies als reconeixements i la bona rebuda entre els lectors, es va acabar convertint en una segona vocació amb la qual ha fet fortuna.

Vers lliure sobre Girona, la natura i la música

Apadrinada per mestres com Miquel-Lluís Muntané, Ricard Creus i Rosa Font, Isabel Oliva ha cultivat una poesia fresca i clara, emancipada de la rigidesa de sonets o hendecasíl·labs, que flueix amb un vers de rima lliure, molt líric, dòcil i espontani. L'autora, que va néixer a l'última casa del carrer de la Força de Girona, utilitza sovint la seva ciutat com a escenari poètic, sobretot en els seus primers llibres, com L'instant de l'àngel (2004), que l'acrediten com una gran prologuista de les pedres, les campanes i els balcons del Barri Vell –no és estrany, doncs, que el 2024 rebés l'encàrrec per fer la Glosa de les Fires de Sant Narcís–. També el paisatge i els motius naturals es repeteixen en les seves metàfores i descripcions, igual que la música, l’altra gran passió d’Oliva, que ressona en la seva obra tant en el contingut com en la forma, tal com mostren poemaris com Ària per a una sola corda (2011).

De fet, el pare d'Oliva (que va morir quan ella tenia 6 anys) era músic i la mare va apuntar-la a piano de petita, però ho va abandonar, fins que, al jubilar-se, igual que la poesia, va reprendre les classes. “Quan escric sovint em poso música clàssica de fons, peces com els Concerts de Brandenburg, i m'inspiro amb la seva cadència. Llavors, al piano, m’agrada molt tocar Bach, Chopin, Mozart, Schubert, Schumann o Erik Satie", reconeix la poeta.

De l'amor, en canvi, tema poètic per antonomàsia, Oliva no en parla massa. "Si estàs enamorat, un poema d'amor et surt molt fàcil, però sol quedar molt carrincló, així que jo l'amor el dissimulo. Per exemple, tinc un poema que parla de l’encaix de dues mans, que ja vol dir amor, o en un altre parteixo del vers Plou amor sempre que vens, d’Àlex Susanna, per parlar d’un amor que arriba en tren, menys explícit”, comenta Oliva.

Una antologia de l'obra completa a l'horitzó

Malgrat que va començar a escriure de manera molt tardana, el talent poètic d'Oliva no és flor d'un dia, sinó el resultat d’un pòsit cultural que l’autora ha alimentat durant tota la vida, com a lectora àvida de poesia. Durant la República, a l'escola, va descobrir poetes catalans com Joan Maragall, Segarra o Clementina Arderiu; més tard, durant el franquisme, Bécquer, Lorca o Juan Ramón Jiménez; i, de gran, contemporanis com Joan Margarit, un dels seus referents. Amb 100 anys, continua llegint aquests grans mestres i segueix amb nous encàrrecs i projectes entre mans: “Ara escric un poema per als Amics de la Unesco, que m’ha encarregat Lluís Lucero, i estic molt i molt contenta perquè acabo de saber que les Biblioteques de Girona editaran una antologia amb tota la meva obra, el 2025. Era la gran il·lusió de la meva vida”, conclou Oliva.