BarcelonaDes que va debutar amb el poemari Bèstia, Irene Solà (Malla, 1990) no ha deixat de guanyar premis per cadascun dels seus llibres. Si el seu debut va rebre el veterà i prestigiós Amadeu Oller el 2012, amb la primera novel·la, Els dics, va merèixer el Documenta el 2017, i dos anys més tard, Canto jo i la muntanya balla rebia l'Anagrama Llibres, primera d'una llarguíssima llista de distincions, entre les quals hi ha el Premi de Literatura de la Unió Europea.

Publicada el maig del 2023 també a Anagrama, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ha estat beneïda aquest dimarts amb el Lletra d'Or, un dels guardons amb més història de la literatura catalana. Creat el 1956, ha distingit autors com Josep Pla, J.V. Foix, Mercè Rodoreda, Feliu Formosa, Empar Moliner, Enric Casasses i Neus Canyelles. "Si a Canto jo i la muntanya balla cedia la paraula a la natura, a Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres travessa la matèria, se n'endú alguna cosa i ens l'ofereix –ha dit Borja Bagunyà en nom del jurat–. Al llibre ens recordes que l'autor no només explica històries sinó que es posiciona èticament".

Solà s'ha convertit en una de les escriptores més joves del palmarès amb una novel·la que proposa el viatge a una casa perduda enmig de les Guilleries on hi ha un grup de dones que, un cop mortes, recorden les seves vides passades. Les vicissituds històriques i les peripècies íntimes s'entrellacen en una prosa que irradia els perfums i olors dels cossos, de la natura i del sofre del dimoni. "Vaig gaudir molt escrivint aquesta novel·la, va ser un repte com ho serà el següent llibre, un procés d'investigació que té molt en compte la curiositat, els interessos i tot el que és aprendre mentre hi treballes –ha dit l'autora, que ha rebut el premi durant un dinar a la cocteleria Jok de Barcelona–. La Lletra d'Or és un premi que han rebut autors i obres que admiro moltíssim". Quan va presentar la novel·la, Solà va explicar que estava "plena de personatges que han quedat als marges de la història". I afegia: "La majoria són dones velles, lletges i fora del cànon. No només això: és que, a sobre, estan mortes! Com les hem explicat, a les dones, al llarg de la història? M'interessa reflexionar sobre aquesta pregunta a molts nivells: el de l'amor romàntic, el de la maternitat, el de la violència que han rebut".