Santiago lorenzo: “És trist que els millors hispanistes siguin estrangers”

L'escriptor i cineasta recomana El laberinto español (1943), un assaig de l’hispanista anglès Gerald Brenan que retrata els antecedents socials i polítics de la Guerra Civil

Anna Cornudella

2 min

Santiago lorenzo en una imatge d'arxiu EFE

BarcelonaSantiago Lorenzo es va dedicar al cinema durant molts anys, però actualment s’ha decantat per l’escriptura. El llibre que recomana és El laberinto español (1943), un assaig de l’hispanista anglès Gerald Brenan que retrata els antecedents socials i polítics de la Guerra Civil.

“Brenan va ser un anglès itinerant que es va prendre la molèstia de venir a Espanya per recórrer-la sencera”, explica Lorenzo. L’anglès va arribar a la Península amb només 25 anys, el 1919, i s’hi va quedar gairebé tota la vida. Segons Lorenzo, Brenan “volia entendre de primera mà quines eren les condicions en què vivia un estat despenjat d’Europa i amb una realitat plena de particularitats”. De la seva observació particular en va néixer El laberinto español, que Lorenzo defineix com “un text rodamon i rigorós que és un plaer de déus llegir amb la perspectiva del 2019”. I és que, segons el cineasta i escriptor, l’assaig de Brenan demostra que “hi ha una infinitat de coses a la Península que continuen igual que fa vuitanta anys”.

Lorenzo aprofita la recomanació per reflexionar sobre la concepció d’historiografia imperant a Espanya. “És trist, però els millors hispanistes són estrangers. Una anomalia que no ha de sorprendre en un país on es considera que «la història cal deixar-la als historiadors», com si el coneixement de la història no fos una obligació de decència de tots els ciutadans”, reivindica Lorenzo, que només deixa fora de la crítica el medievalista Ramón Menéndez Pidal.