Barcelona"La tornada al negoci encara no és una tornada a la normalitat", avisava aquest dimarts el director de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos. La principal fira de la indústria editorial va obrir les portes dimecres amb unes cues inesperades i, malgrat un any d'aturada a causa de la pandèmia, 2.000 expositors de 80 països, cosa que demostra la força de la presencialitat també en el sector dels llibres. "El covid-19 i la crisi climàtica ens han mostrat la nostra fragilitat com a éssers humans, però també hem pogut comprovar la nostra capacitat d'adaptació i creativitat –assegurava per videoconferència Margaret Atwood en la inauguració de la fira–. Els llibres permeten viatjar a través del temps i són màquines empàtiques. Ens porten a mons llunyans, però també ens ajuden a aprofundir en nosaltres".

"Aquesta és una edició de transició de la fira cap a la futura normalitat –diu Ester Pujol, directora editorial d'Enciclopèdia Catalana–. És més petita que les que havíem vist. Tots recordem l'esplendor d'aquells pavellons... Els expositors americans i els anglesos no hi són, i en falten molts d'asiàtics. Encara que hàgim arribat a l'octubre amb una certa relaxació de la tensió sobre el covid-19, molts grans grups prenen les decisions amb mesos d'antelació i encara no han viatjat". Pujol va arribar dimarts a Frankfurt amb Pema Maymó, directora de La Galera. "Trobo a faltar el brogit d'abans, una remor de fons que sempre senties que ha estat substituïda per un silenci més generalitzat –explica–. Hi ha molts estands col·lectius i més espai entre ells que abans. Encara que s'han fet cues per entrar, veus molta menys gent que en les edicions d'abans de la pandèmia".

El sector editorial català ha desembarcat a Frankfurt en un estand compartit entre 19 editorials i 5 institucions catalanes per "oferir una imatge conjunta del sector i proporcionar als professionals un espai de negoci". Les expectatives estan altes, després d'un any pandèmic que, en contra del que ha passat en altres sectors, el llibre ha incrementat la seva influència i no ha retrocedit com altres sectors del món cultural.

Agendes plenes

"És una Fira de Frankfurt més tranquil·la, però tenim les agendes plenes igual: dimecres i dijous he tingut una vintena de reunions per dia", explica l'agent literària Maria Cardona, que treballa a Pontas Literary & Film Agency. "La gent està en general molt contenta de ser aquí, de veure's i de poder tornar a compartir impressions en persona –assegura–. El sector ha superat aquest any de crisi sanitària molt millor del que es creia al principi". Encara que per entrar en qualsevol restaurant i bar calgui ensenyar el certificat covid, el gel hidroalcohòlic sigui omnipresent i el Frankfurter Hof, l'hotel on es troben editors, agents literaris, scouts i altres elements del sector, estigui més buit que de costum, ja es comença a intuir l'anhelada normalitat. "L'any que ve, la fira serà com abans del covid –diu Cardona–. Com a mínim aquesta és l'esperança".

Aquest diumenge Espanya prendrà el relleu al Canadà com a cultura convidada d'honor a la fira del 2022. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha esbossat aquest dijous les línies que marcaran aquesta presència, i ha assegurat que la diversitat en serà un eix. "Més del 20% dels 74.000 llibres publicats al nostre país l'any passat van ser escrits en català, gallec o basc", ha assenyalat. El president de la fira, Jürgen Boos, també ha fet esment del valor de les diferents llengües.

Espanya ja va ser la convidada el 1991 i Catalunya ho va ser el 2007. Com va passar en el cas català, Frankfurt implica una expansió molt important dels autors de les cultures convidades. Des del 2019, Acció Cultural Espanyola i el ministeri de Cultura han incrementat un 30% el suport a les traduccions, i han donat més de 800 ajudes perquè entre el 2019 i el 2021 hi hagi més de 300 títols de les llengües cooficials traduïts només a l'alemany. Iceta ha assenyalat justament "el paper de l'espanyol com a pont entre Europa i l'Amèrica Llatina" i ha recordat que és "la segona llengua amb més parlants del món, prop de 600 milions de persones".

La polèmica de donar espai a la ultradreta

Una de les polèmiques que ja va saltar abans d'obrir la fira va ser la participació d'editorials d'ultradreta en l'esdeveniment, cosa que va provocar la cancel·lació de la participació de Jasmina Kuhnke per presentar Corazón negro, per la proximitat amb aquestes persones: "Per a mi és perillós, i em sembla inacceptable que es doni als nazis un espai per presentar-se", va dir l'autora, que ha rebut amenaces de grups extremistes. Boos només hi ha pogut dir que "la llibertat d'opinió i publicació és un dels valors més importants del món editorial", fins i tot si això significa "acceptar la presència de gent que no voldria tenir a la fira", però és que un dels expositors és Götz Kubitschek, fundador del Moviment Identitari, contrari a la Constitució alemanya. Malgrat això, els han col·locat arraconats en un extrem.