BarcelonaL'atac a la llibertat d’expressió centra inevitablement el Festival Internacional de Poesia d’aquest any, que clausura el Barcelona Poesia aquest dimarts al vespre al Palau de la Música. "Escriure és una professió de risc", diu el poeta i performer mexicà José Eugenio Sánchez. Ell considera que la poesia és un objecte perillós, una metàfora suggerent després de saber que un altre dels poetes convocats, l’egipci Imad Abu Sàleh, no podrà participar en l’espectacle perquè l’ambaixada espanyola a Egipte li ha retirat el visat per "raons fosques i obscures" i "sense una justificació clara", explica Maria Callís Cabrera, coorganitzadora del festival. "Soc poeta, no criminal" és la frase que tancava els correus que s’ha intercanviat amb Abu Sàleh, que també és periodista al diari de l’oposició Al-Wafd, i en els quals denunciava un tracte denigrant. "Tot apunta que és un més dels tristament habituals casos de racisme i aporofòbia contra els ciutadans dels països àrabs", ha afegit Callís Cabrera. Tant ella com Josep Pedrals han explicat que s'havia presentat "una llarga llista de papers, amb una carta expressa amb el motiu del viatge, tot perfectament presentat, amb els hotels on s'allotjava i els vols que havia d'agafar". Però "malgrat l'esforç ingent" dels representants de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), no s'ha pogut solucionar el problema i el poeta egipci no ha pogut viatjar.

El mexicà José Eugenio Sánchez, conscient que la violència és permeable a tot el planeta, assegura que "no té por d’escriure ni de morir" i afirma amb la ironia que el caracteritza: "No m’entusiasma que m’assassinin, però tampoc em sorprendria que passés. La funció vital d’estar en aquest planeta és desaparèixer". Amb tot, alerta del perill que suposa per a l’Ajuntament de Barcelona deixar-lo pujar a l’escenari, ja que criticarà –diu– la burocràcia de les autoritats: "La poesia és censurable i anticensurable. Molesta en tots els sentits: llegir-la, comprar-la..."

El poeta guardonat amb el Premi Internacional de Poesia de la Fundació Loewe a la jove creació ara fa més de dues dècades promet un western còsmic improvisat sobre la hipocresia i el futur de la humanitat. Com que tot és violència "ens enfrontarem a nosaltres mateixos per acabar-nos", vaticina, però llavors encara hi haurà més poesia perquè aquesta no s’acaba amb l'ésser humà. "L’ésser humà simplement l’utilitza per follar, o perquè follin els altres", diu sorneguer, però afegeix que "el poeta és l’únic testimoni de la humanitat".

Catalans i afroamericans comparteixen "cases que fan mal"

Danez Smith, una de les veus actuals més importants dels Estats Units, també participarà en el festival. Centrat en la denúncia del racisme contra els afroamericans i en els drets de les persones queer amb VIH, plasma en la poesia "la revolta per aconseguir la llibertat" per tal que les persones "no se sotmetin al govern".

En aquest sentit, ha manifestat la seva germanor amb Catalunya. "Els catalans, o els bascos, són gent que volen la llibertat d’anomenar la seva terra la seva terra. Està molt alineat amb els esforços dels americans indígenes, o amb els afroamericans que demanen la llibertat en un país on vam començar com a esclaus", ha afirmat. Considera que la clau està en la contradicció de lluitar contra un estat del qual també formes part. "Els catalans també són espanyols", diu, i s’hi emmiralla com a negre americà: "Soc americà, però també hi ha aquest dolor de ser americà per tot allò que Amèrica ha fet a la meva gent". Tant per als catalans com per als afroamericans, "ens sentim identificats amb aquestes terres, que són casa, però també fa mal".

Sis veus, sis sensibilitats

Smith i Sánchez, juntament amb les poetes Blanca Llum Vidal, Ana Martins Marques i Olga Novo, guardonada amb el Premi Nacional de Poesia 2020, formaran part de l’espectacle poètic, al qual donarà forma el duet musical format per Joana Gomila i Laia Vallès.

Com ha apuntat Vidal, la poesia és el contrapès a la violència, la normalitat i les imposicions. Ho reflecteixen aquests versos d’Abu Sàleh, que haurà de recitar la seva traductora Valèria Macias. "I què és la mort, mare? / Una persona que n’ha degollat una altra, filla. / I per què l’ha degollat, mare? / Per menjar-se la seva part, filla. / I per què no mengen plegades, mare? / Agafa el gatet i ves a jugar, filla".