BarcelonaHi ha festivals que intenten fer passar bou per bèstia grossa i que amb prou feines són agregadors de propostes, més o menys oportunistes. En canvi, n’hi ha d’altres que treballen la programació amb criteri per transmetre un relat artístic i/o conceptual coherent any rere any: aquest és el cas del Clàssics, el festival d’arts contemporànies i pensament organitzat per La Casa dels Clàssics i Abacus, la cinquena edició del qual es desplega de l’11 d’octubre al 18 de desembre en diferents espais de Barcelona. La Col·lecció Bernat Metge és el pòsit i els clàssics de la literatura universal i catalana el context d’una programació que aquest any té com a eix la immortalitat, i que compta amb una vintena de propostes, entre lectures dramatitzades, concerts, espectacles escènics i una exposició, protagonitzades per Francesc Orella, Pol López, Raül Refree i Míriam Iscla, entre d’altres.

"El festival de 2023 se centra en el desig de perdurar en les nostres vides, en les tradicions que elaborem, en els projectes que impulsem", precisa Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics. Art i cultura han sigut els passaports habituals cap a la immortalitat, si no la pròpia sí la del que s’expressa a través de l’obra. "Però la ciència i la tecnologia modernes també han explorat aquest concepte i han obert noves perspectives sobre l’extensió de la vida humana", afegeix Abenoza. Per això la inauguració del Clàssic, l’11 d’octubre, serà una taula rodona al CCCB sobre immortalitat en què participaran la científica María Blasco, la química i teòloga Berta Meneses, la jurista Núria Terribas i el físic i biòleg Ricard Solé. Estirant aquest mateix fil, la filòsofa Begoña Roman i el neurofisiòleg clínic Luis Estrada conversaran el 14 de novembre sobre l’ètica de la immortalitat a la Sala Beckett, escenari d’un cicle de diàlegs que en altres jornades abordarà qüestions com les relacions de la immortalitat amb la tecnologia, l’espiritualitat i l’art.

En l’àmbit musical, el festival s’alia amb les Joventuts Musicals de Catalunya per impulsar un concert de The Ministers of Pastime. Aquesta formació de músics de primeríssim nivell especialitzada en repertori dels segles XVII i XVIII compartirà l’escenari de l’església de Sant Felip Neri (22 de novembre) amb l’actriu Laura Aubert, que recitarà fragments del poema de Guilgameix. Atenció també al projecte en què està implicat Raül Refree sobre mística immortal amb la cantant maliana Rokia Koné (el 15 de desembre a Santa Maria del Mar). I Marina Herlop, autora d’un dels discos del 2022, posarà música a Pitó, l’espectacle interpretat per Paula Blanco sobre el mite de la fundació del santuari de Delfos arran de l’assassinat de la serp gegantina a càrrec d’Apol·lo (el 18 de desembre al CCCB).

Francesc Orella i Sòcrates

El Clàssics 2023 convoca també grans actors com Francesc Orella, que farà una lectura dramatitzada del discurs de Plató en defensa de Sòcrates a l’antiga presó Model (14 de desembre). Amb la col·laboració del festival Temporada Alta, Pol López farà el mateix amb L’anticrist de Nietzsche, amb dramatúrgia de Victoria Szpunberg (el 17 de novembre a l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona i el 7 de desembre a La Planeta de Girona); i Míriam Iscla estrenarà el monòleg Vida d'una esclava, confegit per Anna Punsoda amb textos de Simone Weil (l’11 d’octubre a la catedral de Girona i el 22 de novembre a l’Hospital de Campanya de l’Església de Santa Anna, a Barcelona).

La programació del festival es completa amb un espectacle multidisciplinari sobre Circe a la Biblioteca de Catalunya (13 de desembre), una exposició als Jardins del Palau Robert sobre les aventures d’Ulisses (del 2 al 30 de novembre), una marató de lectura participativa de la Ilíada al CCCB (27, 28 i 29 d’octubre) i el cicle El meu clàssic, amb sessions sobre Ramon Llull, Joan Maragall, Anna Murià i Anna Dodas a la Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures (23 i 30 d’octubre i 6 i 13 de novembre).