Llegim 13/09/2021

Fernando Aramburu: “Vista des de fora, Espanya millora”

L'autor de 'Pàtria' publica la novel·la 'Els falciots' sobre un professor que decideix suïcidar-se a un any vista

3 min
Fernando Aramburu a la Casa del Llibre en la presentació d''Els falciots'

BarcelonaEl milió i mig d'exemplars venuts a Espanya de Pàtria són el millor indicador de l'expectació que ha generat el llançament d'Els falciots (Columna; Tusquets en castellà), la nova novel·la de Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959), que s'ha enfrontat al repte “amb independència” del rebombori causat per la seva novel·la anterior. “L'èxit m'ha convertit per sempre en l'autor de Pàtria, però almenys m'ha alliberat de ser l'escriptor basc establert a Alemanya”, ironitza l'autor, que de les ferides del terrorisme al País Basc passa a ocupar-se de les tribulacions d'un professor de filosofia que, als 54 anys i decebut amb la vida, decideix suïcidar-se i es dona un any abans de posar fi a la vida. “Es concedeix un temps per mirar de comprendre per què es vol suïcidar –explica Aramburu–. I, cada nit, escriu una mena de confessió plena d'intimitats, no sempre nobles”.

Si el protagonista pren una determinació tan radical és perquè considera que ha fracassat en els tres punts que Bertrand Russell establia com a indicadors d'una bona vida: l'amor, el coneixement i l'empatia amb els altres. Solitari i misantrop, un dels objectes que acompanyen el seu dia a dia és, de fet, una nina sexual que Aramburu prefereix anomenar nina de companyia. Per a l'escriptor és “un personatge més al qual es tracta amb molt de respecte i que no té una funció únicament sexual, sinó que li serveix també per projectar fantasies i per combatre la solitud”. El professor també utilitza la prostitució. La novel·la ja ha generat certa polèmica perquè l'escriptor ha declarat que no creu que la il·legalització posi fi a l'ofici més vell del món: "És impossible que un home deixi d'ejacular dins una dona perquè ho digui una llei", deia a El Español.

Aramburu destaca els problemes del protagonista per adaptar-se als valors de la seva època: “No és un home violent ni masclista, tot al contrari, és una persona que va aspirar a l'amor i es va implicar en el matrimoni i la paternitat. Però està marcat per l'educació rebuda durant l'últim tram del franquisme. Com jo, va anar a escoles segregades i no va coincidir-hi amb noies. Vam arribar a l'edat adulta amb una formació sentimental deficitària. Després la societat va evolucionar i les dones van assolir drets molt necessaris i legítims, però als 54 anys és difícil adaptar-se a coses per a les quals no t'han preparat”.

Un capítol per dia

Estructurat en 365 capítols, un per a cada dia de l'any, el llibre funciona com un compte enrere alimentat per la incògnita de si finalment el protagonista se suïcidarà. Aramburu entrelliga la narració als fets del període que cobreix Els falciots, entre l'agost del 2018 i el juliol del 2019. Així, tot i deslligar-se de la temàtica política de Pàtria, l'autor continua vinculat a una realitat social espanyola a la qual assegura estar “enganxat” i que, “vista des de fora, millora”. “Si mires les estadístiques no està tan malament –diu–. Potser la taxa d'atur sí, però en esperança de vida som un dels primers d'Europa i també en aprovar una llei d'eutanàsia”.

Aramburu no està amoïnat per la reacció dels lectors que el van descobrir gràcies a Pàtria, que fins i tot va tenir una adaptació en sèrie de la HBO. De fet, tenia clar que “no volia escriure Pàtria 2” perquè preferia explorar “altres universos humans”. És conscient de les expectatives, però assegura que no l'afecten. “L'única cosa que em mou a l'hora d'escriure és crear literatura, l'art fet de paraules –diu–. I també parlar de com juguem les nostres cartes els que no creiem en el més enllà i pensem que la vida és absurda i sense propòsit”.

La moral és, segons l'autor, la qüestió central d'una novel·la protagonitzada per “un home repulsiu” que a poc a poc va revelant facetes més amables de la seva personalitat. “La novel·la és una lluita sense concessions d'un personatge madur contra la vida, que abans de marxar la vol derrotar amb una guerra nocturna, en cada pàgina del seu quadern –comenta–. I no revelaré el final del llibre, però sí que puc avançar que no sortirà triomfant d'aquesta lluita.

stats