BarcelonaErnest Prunera (Sabadell, 1973) volia escriure una biografia de Guifré el Pilós, però quan s'hi va posar es va trobar que la informació sobre aquell període, la segona meitat del segle IX, era "escassa i insegura", així que va donar-hi la volta i va deixar entrar la ficció al projecte, que es va transformar en una novel·la. Quan s'allunyi la tempesta (Columna) imagina la infantesa de Guifré el Pilós, quan encara era un nen sense honors ni glòria. El llibre té com a protagonista Marwan, un jove musulmà homosexual que exerceix de tutor de Guifré, i ha estat el guanyador del 29è premi Néstor Luján de novel·la històrica. "És una obra molt ben escrita sobre un període embolicat de la història", afirma Maria Carme Roca, membre del jurat del guardó, que afegeix que un dels valors del llibre és "com explora un moment històric poc novel·lat, transformant la manca de documentació en llibertat per fabular".

Quan s'allunyi la tempesta és la segona novel·la de Prunera, que va debutar amb L'or del rei (Angels Fortune) el 2020. Davant "les dificultats" per trobar informació veraç sobre aquest període històric, l'escriptor es va basar en el llibre Els primers comtes catalans, de Ramon d'Abadal, en què s'exposa la teoria que Guifré era fill de Sunifred, comte d'Urgell i la Cerdanya. A partir d'aquí, va donar volada a la imaginació. "Combino els personatges històrics amb altres de ficticis", diu Prunera. Entre els primers hi ha —a banda de Guifré i la seva família— Bernat de Septimània i els seus fills. "Ell era un home ambiciós i ple d'honors que va plantar cara al rei de França. És l'enemic de la novel·la. El seu fill Guillem comença com un jove capriciós i s'acaba convertint en un home cruel com el pare", assenyala l'escriptor.

Quan Catalunya encara no era Catalunya

Marwan és el personatge central de la història, un home que Prunera ha creat omplint-lo d'ombres. "Té un passat que el fa ser molt pessimista. La seva doble condició de musulmà i homosexual fa que sempre estigui a punt de morir, però al final sobreviu", assenyala l'autor. En aquest sentit, la novel·la beu de "l'esperit de superació" i vol transmetre el missatge que "malgrat que les coses vagin malament, sempre ens n'acabem sortint", diu Prunera. Sunifred li encarrega que faci de tutor de Guifré amb l'objectiu que el seu fill tingui una visió del món franc però també del món musulmà. "És una època en què els comtats catalans eren envaïts per ràtzies musulmanes", assenyala Prunera, que afegeix que "la presència de Marwan com a tutor de Guifré no està documentada". Un altre dels personatges ficticis puntals del llibre és Lilit, una fetillera amb poders màgics. "Volia un personatge femení fort. És una dona amb el seu propi criteri, que fa servir la màgia per anar per on vol i que quan ha de canviar de bàndol o d'opinió, ho fa sense remordiments", explica Prunera.

La història de Marwan i Guifré transcorre durant l'Alta Edat Mitjana —el llibre se centra només en cinc anys, del 843 al 848—, abans del naixement de Catalunya com un territori unitari i nacional. De fet, a la novel·la no hi apareixen en cap moment les paraules Catalunya ni catalans. "No és una novel·la nacionalista ni que reivindiqui la terra. Guifré va ser el pare de la pàtria catalana, però quan poses el focus veus que ell no pensava en termes de nació, sinó de territori. No tenien el concepte de pàtria, eren gestors d'uns comtats", subratlla Prunera.