LITERATURA
Barcelona

L’enigma de la desaparició de dos germans bessons

Sandrine Destombes publica el ‘thriller’ ‘El doble secret de la família Lessage’

Sandrine Destombes, a l’Hotel Hesperia Presidente. / MANOLO GARCIA Zoom

“La desaparició o la mort d’un nen és la pitjor cosa que et pots imaginar. Tant si passa una cosa com l’altra, aquell capítol de la teva vida mai no queda tancat”. Sandrine Destombes parla amb un somriure cautelós inscrit al rostre: amb la seva cinquena novel·la, El doble secret de la família Lessage, ha fet furor a França, i té l’esperança de repetir l’èxit aquí amb una història que segons l’editor del llibre, Jaume Bonfill, orbita entre tres subgèneres literaris, “la novel·la d’intriga, la d’enigma i el thriller psicològic”.

Dos dels personatges clau del llibre de l’autora parisenca són la Solène i el Raphaël, dos germans bessons d’onze anys que desapareixen sense deixar rastre l’any 1989 en una petita localitat del sud de França. El cadàver de la nena apareix al cap de tres mesos amb un vestit blanc i una corona de flors al cap. Del nen, en canvi, no se’n torna a saber res durant molt de temps. “Tres dècades després tornen a desaparèixer criatures al mateix poble, i els fets del passat tornen a aflorar quan comencen a arribar missatges enigmàtics en nom d’aquells bessons que havien desaparegut”, aclareix l’autora.

Tot seguit revela alguns dels temes que els lectors trobaran en aquesta història que es llegeix pràcticament d’una tirada i que ha tingut una gran repercussió entre els lectors francesos. Un és la depressió infantil. “Em vaig documentar llegint força articles i estudis de psicologia sobre el tema, i em va espantar molt assabentar-me de les xifres de suïcidis -explica-. La depressió infantil és un tema del qual no es parla gaire, ni tampoc dels motius que et porten a patir-la. Hi ha l’assetjament, els traumes, la manipulació...” L’altre tema és l’incest entre germans. “La nostra moral canvia al llarg del temps, i em nego a pensar en termes del bé i el mal. El doble secret de la família Lessage es pregunta si és possible que un nen sigui dolent”. La resposta és afirmativa. “Un nen dolent és el que et voldrà fer mal per plaer, sense que sigui per revenja o per cap altre motiu en concret que la seva pròpia naturalesa”, continua l’autora francesa, que cita, entre els seus referents, James Ellroy, Fred Vargas -guanyadora del premi Princesa d’Astúries de l’any passat-, Henning Mankell i Antonio Manzini. “Quan escric no sé mai cap a on tiraré -explica-. Si sabés el desenllaç d’una història des del principi no tindria cap motivació per continuar. Vaig avançant en funció del meu estat d’ànim i del que em pot sorprendre més”.

El gènere negre a França

El polar, paraula amb què es coneix el gènere negre a França, compta actualment amb una gran quantitat d’autors que es poden llegir aquí, des del premi Goncourt Pierre Lemaitre fins a Bernard Minier, Franck Thilliez, Sophie Hénaff, Dominique Manotti i Hervé Le Corre. “Si hagués de destacar una tendència que funciona molt bé al meu país seria la novel·la negra amb escenes de violència explícita i tortures”, diu Sandrine Destombes.

El model que proposa l’autora d’El doble secret de la família Lessage no escatima moments escabrosos. “Per a mi la novel·la negra és el gènere que permet arribar al més profund de l’ànima, abordar temes psicològics complexos i provocar fins i tot una catarsi sobre un mateix i sobre les pors que puguem tenir”, explica. L’acció del llibre transcorre en un poble petit, fet que incrementa la tensió: ho han demostrat recentment autors com Lize Spit a El desgel (Amsterdam, 2017) i Joël Dicker a La veritat sobre el cas de Harry Quebert (La Campana, 2013). També hi ha dos policies, un de jove i un de gran, investigant el cas. “Procuro no descriure gaire els personatges ni els llocs per no limitar la imaginació dels lectors -diu-. Sempre que veig l’adaptació cinematogràfica d’una novel·la em decep”.

Quatre ‘thrillers’ que volen fer forat aquest Sant Jordi

La gàbia d’or

L’èxit internacional de la trilogia Millennium del periodista Stieg Larsson va donar embranzida als escriptors de novel·la negra de Suècia. Camilla Läckberg va fer fortuna amb La princesa de gel, publicada el 2002 i traduïda cinc anys després al català. La sèrie protagonitzada pel policia Patrik Hedström i l’escriptora Erica Falck consta de deu llibres que s’han traduït a més de 40 llengües. Ara prova sort amb el thriller La gàbia d’or, sobre una dona de mitjana edat que planifica la manera més cruel de venjar-se del seu marit.

Digues un desig

L’últim premi Sant Jordi, signat per Jordi Cabré, és un artefacte literari que funciona a un ritme impecable amb dues històries entrellaçades. A la primera, un escriptor d’èxit, casat i amb fills perd el cap per una dona més jove i més intel·ligent que ell; a l’altra, ambientada en el dia de Sant Jordi del 2026, aquest escriptor descobreix que algú acaba de publicar un llibre signat amb el seu nom -una falsa autobiografia- en què explica detalls escabrosos de la seva vida. El thriller viatja cap a l’ànima corcada d’un home de mitjana edat que no es conforma ni amb el que té ni amb el que desitja.

Candidato

Després de Vidas perfectas (2017), una intriga que partia de la mort d’una parella de turistes espanyols a Kyoto, Antonio J. Rodríguez canvia de registre i publica un thriller polític, Candidato, que parteix de la trobada entre Simón Soria, professor de polítiques que degut a les seves conviccions liberals i afrancesades passa per un mal moment a la facultat, i Rania-al Jatib, una cineasta d’origen palestí i feminista que viu a París. Soria es convertirà en ideòleg del conservador Partido de la Democracia en una campanya electoral plena d’escàndols i traïcions.

La memòria de la Vall Fosca

Encara que al seu compte d’Instagram (@foodiesrepublik) només hi trobareu imatges de plats -en la majoria dels casos suculents- i professionalment es dedica a l’economia i les finances, el món literari de Carles Mentuy és més aviat fosc, com va demostrar al recull Assassins de Ponent i ara a la novel·la La memòria de la Vall Fosca (Llibres del Delicte). Ambientada al Pallars, explica l’enfrontament històric entre dos clans familiars, els Mairà i els Xurrac, per controlar el tràfic de drogues a la zona.