BarcelonaLa noruega Karen Havelin no recorda la vida sense dolor. Des de petita ha patit fortes al·lèrgies i un dolor crònic constant que durant molt de temps no aconseguia identificar. Després de voltar per nombroses consultes mèdiques, li van diagnosticar una endometriosi d'estadi 4 i la van operar. Passar pel quiròfan i medicar-se la va ajudar a controlar la patologia, si bé fa temps que ha assumit que és una malalta crònica i que el seu dia a dia va lligat al dolor. Consternada per la invisibilitat de l'endometriosi –que és la malaltia ginecològica amb més incidència–, Havelin va abocar-se a escriure les seves experiències per convertir-les en una novel·la. Llegiu atentament aquest prospecte (Angle Editorial, 2022), amb traducció de Bel Olid, és el seu debut literari, una història crua i lluminosa sobre la lluita entre una dona i el propi cos.

"És important veure les nostres vides reflectides en l'art. Jo, que he crescut amb una malaltia crònica, mai vaig trobar cap exemple en cap llibre, ni a la televisió, ni al cinema. Hi ha moltes dones que pateixen endometriosi, fins i tot sense saber-ho, perquè se'n sap molt poc", explica Havelin. El llibre està escrit en ordre cronològic invers: arrenca quan la protagonista, la Laura, ha aconseguit ser mare després d'instal·lar-se a Nova York i retrocedeix fins a la seva adolescència, quan encara viu a Noruega, està immersa en l'acceptació de la malaltia i se sotmet a un tractament d'injeccions que li provoquen una menopausa artificial. "Les persones amb malalties cròniques ens hem de conèixer bé el cos –diu l'escriptora–. Hem de trobar maneres per cooperar-hi, entendre que som un equip i que treballem junts per tirar endavant. Però arribar fins aquí no és fàcil".

Una malaltia infrafinançada

L'odissea de la Laura per conviure amb la malaltia és un viatge interior, però també una batalla contra els obstacles que li imposa l'entorn i la societat. Sovint són situacions aparentment anecdòtiques, com per exemple que la gent la ignori i no la deixi seure al metro malgrat que ella senti com els òrgans se li esquincen per dins. "La gent no es pren seriosament les malalties invisibles. Falta molta més consciència", subratlla Havelin. En el cas de l'endometriosi, afegeix, "moltes dones la pateixen sense saber-ho perquè creuen que tenir la regla implica estar patint" i el sistema mèdic tampoc hi ajuda.

L'escriptora viatja amb una carpeta plena de cartolines que ho exemplifiquen. "Si consultes la recerca que es fa sobre la salut de la dona, les xifres són grotesques", lamenta mentre branda una targeta on indica que l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units destina 3.560 dòlars per pacient de diabetis i 0,92 dòlars per pacient d'endometriosi. "És una malaltia infrafinançada que resulta que afecta les dones. Hi ha una falta d'ajuda real; sovint no et donen bons diagnòstics ni bones solucions mèdiques", diu Havelin, que afegeix encara més dades: "Un estudi noruec va concloure que a tres de cada quatre pacients d’endometriosi els havien dit que el seu problema era mental. Hem de viure amb el dolor i la manipulació mèdica del sistema".

Farta de la pressió i la incomprensió del seu entorn, la protagonista de la novel·la marxa a Nova York i deixa enrere la relació amb en Kjetil, un xicot comprensiu i bolcat a cuidar-la cada dia. "La fugida a Nova York és instintiva, no és racional. Per a algú que té una malaltia crònica, no té gaire sentit triar els EUA abans de quedar-se a Noruega. Allà, els cirurgians sempre són més partidaris a operar perquè s’hi guanyen la vida. En un país amb la medicina socialitzada com Noruega, la solució està més basada en la ciència", explica Havelin, que va instal·lar-se a la capital nord-americana per estudiar un MFA en ficció a la Universitat de Columbia. En el seu cas, l'aposta va ser guanyadora: d'aquelles classes en va sorgir l'esborrany de la que es convertiria en la seva primera novel·la.